La Marxa de les Terres del Gaià ja té data. La iniciativa, que enguany compleix deu anys, se celebrarà del 3 al 5 de maig. Tornarà a transcórrer pels 65 quilòmetres que ressegueixen la llera del riu Gaià, amb la voluntat de donar-ne a conèixer l’entorn natural i el patrimoni fluvial.

La proposta arriba de la mà de l’Associació Terres del Gaià, una entitat que promou el coneixement i reivindica el patrimoni natural, cultural i social d’aquesta regió, des del naixement del riu a Santa Coloma de Queralt, fins a la seva desembocadura, entre Altafulla i Tarragona.

Aquest desè aniversari de la marxa anirà acompanyat d’una celebració prèvia, l’1 de maig de 10 del matí a dos quarts de 2 del migdia, a Sant Magí de Brufaganya. Els assistents podran gaudir de la commemoració amb un passeig per Sant Magí, origen llegendari del riu, i un tast de productes de les Terres del Gaià.

El passat 21 de març havia de signar-se el protocol de constitució de la Taula del Gaià. Una signatura que es va haver d’ajornar a última hora per problemes d’agenda i que encara no té una nova data prevista.

L’acord pretén establir un marc de col·laboració entre més d’una vintena d’ajuntaments, els quatre consells comarcals i la Diputació de Tarragona, amb la voluntat de recuperar els valors naturals i paisatgístics del riu, impulsar la via blava Camí del Gaià, i posar en valor la identitat dels territoris que en formen part.

El president de la plataforma Terres del Gaià, Antonio Ruiz de Castroviejo, ha parlat d’una “reivindicació d’entitats, societat civil, i ajuntaments”. Ha recordat que la seva entitat és la que actua com a interlocutora i com a altaveu, mentre que l’Associació Mediambiental La Sínia és la que s’encarrega de la custòdia del territori i és, per tant, qui en fa el seguiment.

Altafulla és un dels municipis inclosos en la signatura, juntament amb tots aquells pobles que ressegueixen el curs del riu des del seu naixement fins la seva desembocadura com són Santa Coloma de Queralt, les Piles, Pontils, el Montmell, Masllorenç, Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Bràfim, Rodonyà, Montferri, Vilabella, Salomó, Renau, la Secuita, Vespella de Gaià, la Nou de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, i Tarragona.

També en prenen part els consells comarcals de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès; així com la Diputació de Tarragona, que serà qui coordini tot el procés i traslladi al Gaià l’experiència prèvia de la Taula del Francolí.

La voluntat de tot plegat, segons Ruiz de Castroviejo, és “sumar esforços i participar de manera activa en la gestió del territori”.

Ara fa un parell de mesos, el Centre d’Estudis d’Altafulla va oferir una xerrada sobre el passat, el present, i el futur de l’embassament del Catllar. El col·loqui va anar a càrrec de responsables de l’Associació Mediambiental La Sínia i d’Ecologistes en Acció, que van posar sobre la taula les conseqüències ambientals, socials, i econòmiques de la presa al nostre territori.

La voluntat és plantejar un debat a nivell social i polític entorn la possibilitat d’una deconstrucció parcial o total de l’embassament.