Amparo Araque és un dels noms més destacats de les eleccions municipals del 3 d’abril del 1979 que van permetre restablir la democràcia a Altafulla ara fa quaranta anys. Després de molts anys de dictadura, els municipis es van convertir en una eina fonamental de participació ciutadana i de defensa dels drets dels vilatans i vilatanes. Un context convuls en què Araque –havent de lluitar contra tot tipus de traves socials i culturals- hi va jugar un paper fonamental.

La seva passió per la política li venia de petita. El seu pare, que n’era una gran aficionat, li explicava històries quan era una nena. Un bagatge que va anar ampliant amb els anys. Acabada d’arribar a Altafulla de La Manxa, Fonxo Blanch li va proposar anar de número dos a la seva llista i ella va acceptar.

Era conscient que no ho tindria fàcil pel simple fet de ser dona, però va apostar per dedicar-hi tots els seus esforços.

Aleshores Altafulla tenia poc més de 1.000 habitants, i eren pocs els que estaven acostumats a veure cares femenines en el món de la política.
Reconeix que va haver de sentir crítiques i comentaris poc afortunats, però ella tenia ben clar el seu objectiu. El va aconseguir i va treballar quatre anys a l’Ajuntament com a regidora.

Recorda l’experiència com a molt positiva. Es mostra satisfeta amb la feina feta, però sobretot se sent orgullosa de la seva aportació amb les dones per haver-los obert el pas a presentar-se sense por.
Explica que en aquests quatre anys al consistori es va sentir respectada i no va tenir cap problema amb ningú.

Quaranta anys després d’aquesta experiència, però, la dona continua tenint un paper secundari en la vida política. De fet, no va ser fins l’any 2007 que es va aprovar una legislació que vetllava perquè la dona tingués un paper més actiu del que havia tingut fins aleshores en aquest àmbit. Un reflex de molts altres sectors de la societat.