Open Arms ha posat fi a 19 dies d'espera per poder atracar en un port segur i oferir atenció a les 160 persones rescatades al Mediterrani. El vaixell de l'ONG badalonina ha desembarcat a Lampedusa els darrers 83 migrants a bord, que seran traslladats provisionalment a un centre d'acollida.

Durant aquesta llarga travessa, diversos menors i persones amb necessitats sanitàries urgents han estat evacuats en diferents tongades. I en les darreres hores, diverses persones s'han llençat al mar per intentar arribar nadant a Lampedusa i han estat rescatades posteriorment. Finalment, a bord han quedat la vuitantena de migrants que han desembarcat aquest dimarts a la nit.

L'ONG ha demanat sense èxit el suport d'algun país europeu del Mediterrani i no ha estat fins al tretzè dia d'odissea que un tribunal italià ha decidit aixecar la prohibició d'entrar en aigües italianes. Un fiscal de Sicília n'ha ordenat el desembarcament després d'haver comprovat de primera mà quina era la situació al vaixell.

La decisió arribava poques hores després que un buc de l'armada espanyola salpés de Cadis per dirigir-se cap a Lampedusa per recollir els migrants i dur-los al port de Palma de Mallorca, des d'on es faria càrrec de les persones rescatades al mediterrani.

La veïna d’Altafulla Mei Francisco, experta en el tema i amb una sòlida experiència en el camp de la inclusió social, celebra el final d’aquesta llarga travessa, però critica la tardança en reaccionar del Govern espanyol, a qui acusa d’haver-ho fet “molt malament” des del primer moment.

Francisco es mostra convençuda que “cal afrontar la migració des d’una política col·lectiva de la Unió Europea, i també a nivell mundial”. La veïna d’Altafulla opta per centrar els esforços en “ajudar a desenvolupar els països afectats perquè aquestes persones no hagin de marxar de la seva terra fugint de la misèria extrema i buscant un futur millor per ells i els seus fills”.

Més enllà de la implicació de polítics i grans institucions, Mei Francisco insisteix en la necessitat de sensibilitzar la ciutadania, gairebé deu anys després de l’inici de la crisi al Mediterrani. A nivell individual, apunta com una molt bona manera d’aportar el nostre granet de sorra obrint-los les portes de casa nostra. Per Francisco, la integració no només s’ha de donar a nivell cultural, lingüístic o d’inserció en el món laboral, sinó que assegura que “també ha d’existir un vincle afectiu que els ajudi a pair el dol de separació del seu país”.

El Centre d’Acollida de Refugiats de Reus és el que té més a l’abast el Baix Gaià. Va obrir portes ara fa poc més d’un any sota la direcció de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), i compta amb la col·laboració de l’entitat local Reus Refugi. Des de la seva posada en funcionament, ja ha acollit a més d’un centenar de persones.
Creu Roja i Médicos Sin Fronteras són altres de les entitats que es fan càrrec de l’acolliment al nostre territori.

Posar-se en contacte amb qualsevol d’aquestes associacions o bé visitar el portal web refugees-welcome.es són dues de les vies més accessibles per oferir el nostre habitatge a qualsevol d’aquestes persones refugiades.