La gestió de la platja ha tornat a centrar el debat del ple de l’Ajuntament d’Altafulla, celebrat aquest dilluns al vespre. Junts per Altafulla ha presentat una moció per demanar l’elaboració d’un pla de restitució de la sorra i de reparació de les infraestructures malmeses a conseqüència dels temporals. També ha requerit la col·laboració amb la resta d’administracions del territori per poder disposar de mitjans econòmics i humans i que permetin “garantir la importància cabdal de la platja com a patrimoni paisatgístic i com a atracció turística pel municipi”.

L’EINA ha inclòs petites esmenes en el redactat d’aquests acords, que han estat acceptades pel grup de Junts per Altafulla. Les modificacions se centren en un pla de manteniment i no de restitució, i en accions de preservació no només de la sorra sinó de la platja en el seu sentit més ampli.

La coalcaldessa i regidora de Medi Ambient, Alba Muntadas, ha explicat que ja hi estan treballant. Ha avançat que s’ha contractat una consultoria ambiental per fer una primera diagnosi de la situació actual, i definir accions a curt, mitjà i llarg termini. També ha apuntat que estudien diverses vies de finançament i que mantenen converses amb la Diputació de Tarragona per fer extensiu el projecte als municipis de l’entorn que també es veuen afectats per la problemàtica.

Per la seva banda, AA ha demanat si aquest pla inclourà aportacions extraordinàries de sorra en cas que sigui necessari. En aquest sentit, la regidora Montse Castellarnau ha requerit que aquesta possibilitat no quedés exclosa de l’esmena. Finalment, la moció ha estat aprovada per unanimitat.

La corporació ha sotmès a votació una segona moció de Junts per Altafulla, en aquest cas per penjar permanentment l’estelada al balcó de l’Ajuntament i a la rotonda de la cruïlla entre l’avinguda Marquès de Tamarit i el carrer de Dalt. Aquesta també ha incorporat una esmena de L’EINA per retirar la petició de penjar la bandera independentista al balcó consistorial, segons Jordi Molinera, “per mantenir la coherència”. El coalcalde ha insistit que “l’Ajuntament és la casa de tothom i els dos símbols que l’han de representar són la senyera i la bandera d’Altafulla”.

Hèctor López Bofill ha estat l’encarregat de llegir-ne el text, que ha estat aprovat amb els vots a favor de Junts per Altafulla i L’EINA; els vots en contra dels regidors d’AA Montse Castellarnau, Marisa Méndez-Vigo i Francesc Farré, la regidora del PSC Inma Morales, i la regidora d’Ara Altafulla Natalia Sanz; i l’abstenció del regidor d’AA Jaume Sànchez.

El portaveu de Junts per Altafulla ha reclamat que “l’estelada simbolitza la lluita per la llibertat de Catalunya i per l’establiment d’una república independent i plenament sobirana”, i ha afegit que “en hores tan greus com les actuals, l’Ajuntament ha de ratificar el seu compromís amb el procés, i reconèixer els símbols és el primer pas per fer efectiva la República”.

La sessió d’aquest dilluns també ha servit per delegar dues competències a la Junta de Govern Local. D’una banda, el nomenament dels membres de les meses electorals; i de l’altra, com a òrgan de contractació, d’adjudicació de concessions, i d’adquisició de béns immobles.

En el marc d’aquesta Junta de Govern Local, el coalcalde, Jordi Molinera, ha tornat a oferir als grups de l’oposició ocupar la cadira que queda lliure “com a mesura de transparència i participació”.

Tant Junts per Altafulla com AA hi han votat en contra. Els primers veuen “problemes de fons” en autoritzar la delegació respecte a aquelles qüestions que fan referencia al segon punt ja que entenen que “és el ple qui representa el conjunt de la ciutadania”. En la seva intervenció i aprofitant l’oferiment d’entrar a la Junta de Govern, Hèctor López Bofill ha insistit en la voluntat de la seva formació d’entrar a formar part no de la junta, sinó del govern municipal.

AA ja va considerar aquesta opció en el seu moment i ha reafirmat la seva postura de mantenir el seu lloc a l’oposició. De la mateixa manera que Junts per Altafulla, també defensa que “les competències que es volen delegar són suficientment importants com per passar pel ple”. D’acord amb el text de la proposta, Francesc Farré ha posat com a exemples contractes d’obres de més de 6 milions d’euros o de caràcter plurianual amb una durada superior a quatre anys. En aquest sentit, ha asseverat que “volem participar des del ple i no des de la cadira que està a concurs”.

Respecte la modificació de l’Ordenança Fiscal reguladora de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO), la proposta ha tirat endavant per unanimitat. El regidor d’Hisenda, Dani Franquès ha explicat que “no és res més que adaptar el redactat actual, sense variar cap percentatge”.

També ha tirat endavant un altre tràmit administratiu referent a la modificació dels articles 81 i 82 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), per remetre posteriorment a la comissió territorial d’urbanisme.

La sessió d’aquest mes de novembre també ha concedit la compatibilitat a la regidora de L’EINA Gemma Maymó, que recupera la seva col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Un supòsit docent –ha explicat- compatible amb la seva dedicació exclusiva a l’Ajuntament”.

Per primera vegada, un cop aprovats els diversos punts de l’ordre del dia, els regidors han exposat els informes de presidència de les seves diferents àrees d’acció. Les obres de l’Estadi Municipal Joan Pijuan, la problemàtica entorn l’Escola Municipal d’Adults, o la remodelació del Casal La Violeta, han estat algunes de les qüestions que s’han posat damunt la taula. Posteriorment, s’ha obert el torn de precs i preguntes, habitual en una sessió ordinària.

De la mateixa manera, el ple ha estat precedit per un minut de silenci en record a les víctimes de violència masclista registrades des de la darrera convocatòria. En aquesta ocasió, però, coincidint amb la commemoració del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, la corporació ha volgut dedicar un record especial a les víctimes registrades al llarg de tot l’any, així com als infants que queden orfes en el context d’aquesta violència masclista, i que des del 2013 també es consideren víctimes.