L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) ha posat al descobert un nou tram de l’aqüeducte del Gaià, una de les dues construccions que proveïen d’aigua la ciutat de Tàrraco des del Pont d’Armentera. Les restes es troben al terme municipal dels Pallaresos, en una zona verda de la urbanització Jardins Imperi, situada al sud del nucli històric. Es tracta d’un canal d’obra cobert amb volta de canó per on hi circulava l’aigua, i amb suficient amplitud perquè els treballadors que efectuaven el manteniment poguessin baixar a fer les tasques de neteja o reparació.

L’actuació s’emmarca dins del projecte de recerca ‘Aqua Augusta’, pensat per localitzar-ne i documentar-ne topogràficament i fotogràficament la conducció, així com del projecte d’investigació quadriennal ‘Els aqüeductes romans de Tàrraco’, ambdós dirigits per l’investigador Jordi López.

El món de l’arqueologia ja tenia constància tant de la seva existència com del seu traçat. De fet, el mateix responsable de la recerca ha explicat en una entrevista a ‘Carrer Major’ que a finals del segle XVIII l’Arquebisbat tenia la intenció de restaurar-lo per poder-lo recuperar.

Prèviament, l’ICAC ja havia fet altres intervencions arqueològiques entorn de l’aqüeducte del Gaià. Aquest darrera, però, vol posar en valor el conjunt patrimonial del municipi dels Pallaresos.

L’excavació ha permès documentar un tram de prop de 15 metres, tot i que els experts calculen que en el mateix solar es conserven soterrats un total de 280 metres.

La conducció s’ha trobat plena de terra i amb la volta ensorrada, de manera que només en alguns punts s’observa el seu arrencament. També s’ha descobert un pou de registre o arqueta per on s’accedia antigament al seu interior.

Els treballs arqueològics només han deixat al descobert la part superior de la conducció, atès que els murs, ja en època romana, quedaven sota terra. L’interior no s’ha buidat, amb l’objectiu de protegir els arrebossats interiors i evitar que acabin caient. Tot i això, en un dels extrems del tram excavat s’ha obert una cala que ha arribat al fons, cosa que ha permès conèixer la seva secció completa, així com la naturalesa estratigràfica del rebliment de terra de l’aqüeducte.

No s’han trobat materials ceràmics que contribueixin a la datació de l’aqüeducte, tot i que es coneix que va ser construït durant el segle IdC i que, probablement, va funcionar fins el final de l’Imperi.

El projecte compta amb la col·laboració del Consorci d’Aigües de Tarragona i de la Fundació Privada Mútua Catalana i, en aquesta darrera intervenció, també de l’Ajuntament dels Pallaresos.