Les entitats que treballen per la preservació ambiental al nostre territori sumen els seus esforços per retornar el cabal ecològic als rius Gaià, Foix i Francolí. Terres del Gaià, La Sínia, el GEPEC, el grup GATA, el Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès (GEVEN), i La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat, han elaborat un comunicat conjunt que faran arribar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

En el document, critiquen un retard de més de 10 anys en la implantació d’aquests cabals de manteniment per part de l’ACA, i l’acusen d’afavorir les grans corporacions del sector perquè facin negoci amb l’abastament i el sanejament.

Recorden que l’aigua és un bé comú de tots, i que cal gestionar-la des del territori i pel territori. En aquest sentit, posen de manifest que no podem permetre que davant de la crisi climàtica global es garanteixi l’aigua per a usos agrícoles, industrials, i urbans, i al mateix temps els cabals ambientals es considerin una almoina que de forma generosa es dona des de l’ACA.

Les entitats signants insisteixen en la necessitat de retornar els rius al seu espai, sense edificacions ni infraestructures en els terrenys on l’aigua discorre en cas d’avingudes, i exigeixen que la planificació d’espais fluvials no es quedi en paper mullat, sinó que funcioni com a eina bàsica per decidir on no s’hauria de construir mai. Retornar la funcionalitat dels rius com a embornals d’aigua que afavoreixen la recàrrega natural dels aqüífers és una altra de les qüestions que posen damunt la taula.

En una entrevista a Altafulla Ràdio, el tresorer de l’Associació Terres del Gaià i membre de la junta de l’Associació Mediambiental La Sínia, Pep Muntadas, ha criticat la “inacció” de l’organisme competent, i ha lamentat que durant tots aquests anys “l’excusa” sempre hagi estat “la manca de finançament”.

En el cas concret del riu Gaià, la demanda passa per incrementar el cabal ambiental que es va fixar amb l’ACA i Repsol, o bé per alliberar cabal generador. La gaianada d’ara fa unes setmanes ha permès que el cabal ecològic hagi arribat a mar per primera vegada en deu anys, i, tenint en compte la nova fesomia del riu i l’elevada cota del pantà del Catllar, sembla ser que es mantindrà durant uns mesos.

El debat sobre el futur d’aquest tram baix del riu fa temps que està damunt la taula. La reflexió se centra, principalment, entorn d’un replantejament de l’embassament. De fet, segons ha avançat Muntadas, tant Terres del Gaià com La Sínia han proposat a l’ACA l’elaboració d’un “estudi tècnic seriós” que estudiï les conseqüències i afectacions d’una possible desaparició. Tot i això, la proposta de les entitats conservacionistes passa per una reducció de la superfície.

En el mateix comunicat, les associacions també denuncien l’afectació directa que pateixen les conques de l’Ebre i del Siurana amb els transvasaments cap al Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i cap a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, respectivament. Una situació davant la qual presenten com a possibles solucions una major reutilització i reciclatge de l’aigua, així com l’ús d’aigua regenerada per a usos agrícoles.

Millorar el funcionament de les depuradores és una altra de les demandes que posen de manifest. La idea és fer un tractament terciari de l’aigua depurada per tal que aquesta pugui retornar al cicle, ja sigui per a usos industrials o agrícoles. El text també posa en dubte l’eficiència d’unes dessalinitzadores que no veuen com el recurs òptim.

La creació de Consells de Conca amb representació dels agents socials i ambientals; la revisió i caducitat dels drets concessionals de les Comunitats de Regants; la creació d’una línia de subvencions exclusiva per a entitats ambientals amb la finalitat de restaurar la dinàmica ecològica dels rius; i l’actualització de la delimitació de zones inundables; són altres dels requeriments que exposa la petició conjunta.

Pep Muntadas s’ha mostrat optimista envers la resposta de l’ACA. Ha apuntat que “ara sembla que està en disposició de reprendre les inversions”, i espera poder veure les primeres accions en el proper quadrienni.