Les poblacions costaneres que es troben entre l'Hospitalet de l'Infant i Sitges agrupades sota l'anomenada Taula per un Litoral Sostenible, han fet un toc d'alerta per la situació de les platges arran dels temporals de l'últim mes i mig. Aquests, segons expliquen en un comunicat, han donat encara més sentit als motius pels quals es van unir i a les postures que defensen. També a les solucions que proposen per evitar tan com es pugui les afectacions devastadores d'aquests fenòmens meteorològics, que cada cop són "més continus i agressius deixant platges descarnades i posant en risc vies ferroviàries, carreteres, habitatges o comerços".

A més, poden de relleu que la durada d'aquests embats és cada vegada més llarga i que no dona temps a les platges a poder regenerar-se de manera natural. Una regeneració per la qual aposten tot fent una gestió sostenible d'aquest litoral per "protegir-lo de l'evident canvi climàtic' i avançar cap a un litoral "menys rígid i més natural". Manifesten, igualment, que les mesures a prendre han d'anar més enllà de colors polítics i d'administracions. En aquest sentit, apel·len a la col·laboració entre aquestes administracions i els diferents agents socials i econòmics del territori per treballar en la mateixa línia tot aplicant criteris científics.

Els danys que han patit la platja llarga de Roda de Berà; l'Arrabassada, la Platja Llarga, el Miracle o Cala Romana a Tarragona; el Voramar d'Altafulla; les zones en procés de renaturalització de Calafell; la línia del ferrocarril a Santa Susanna; les platges de Gavà i també en el mateix mar Mediterrani, els passejos marítims de Màlaga, demostren, diuen, que no hi ha temps a perdre i que cal treballar conjuntament aplicant mesures enfocades a la planificació i gestió integral de tot el litoral.

Des de la Taula afirmen que moltes poblacions ja estan treballant en aquest sentit i també en línia amb les recomanacions de l'informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya, 'Un litoral al límit'.

Finalment, tot i que la gestió de les platges recau en els ajuntaments, reclamen el suport tant de la Generalitat com del Ministeri per a la Transició Ecològica i la Direcció de Costes de l'Estat, que n'és qui en té les competències.

Igualment, creuen que cal també una gestió sostenible dels sediments de les conques hidrogràfiques dels diferents rius que recorren el país, com l'Ebre, el Francolí i el Llobregat, a més, d'altres de dimensions menors, però també amb incidència destacada en les costes on desemboquen, com per exemple el Gaià.