Els Punsoda, els Maymó i els Pijuan són tres de les famílies d’Altafulla més afectades per la mala praxis jurídica i processal de la dictadura franquista. Així ha quedat reflectit en la llista de reparació jurídica que ha publicat l’Arxiu Nacional de Catalunya, a partir de la nova Llei del passat mes de juliol, que eleva al nombre de 29 les víctimes vinculades al poble. Llei, aquesta, recolzada per l’Ajuntament d’Altafulla després que s’hagi aprovat la moció presentada per l’EINA al darrer Ple del curs polític, aquest dilluns.

L’historiador local Fonxo Blanch n’ha fet un exhaustiu seguiment i detalla què va passar amb els afectats, “emmarcats dins de la petita burgesia catalanista”.

Pel que fa a la família Punsoda, comptava amb Lluís Punsoda Marquès, que havia ocupat el càrrec d’alcalde durant la democràcia republicana. Sent així, aquest va marxar a l’exili una vegada instaurat el règim. Mentrestant, el seu germà, Albert Punsoda, i la seva germana, Josepa Punsoda, sí que van ser processats; ella a 6 anys, dels quals en va complir 1 mes durant el setembre de 1940, i ell a 12 anys, però va ser posat en llibertat provisional l’abril de 1942.

La segona gran família perjudicada són els Maymó. De nou, el pare estava vinculat a l’Ajuntament de la democràcia republicana, com a regidor del govern de Lluís Punsoda.

La tercera família són els Pijuan. Un d’ells molt activista i radical, condemnat a presó perpètua sense commuta. De la mateixa manera, el seu pare també va anar a presó.

La llista de víctimes a Altafulla segueix, malauradament, fins arribar a les 29. Ara bé, els qui van ser empresonats van complir la pena ben lluny d’aquí.

Amb tot plegat, recordem que el document publicat per l’Arxiu Nacional de Catalunya inclou els noms i cognoms de la persona represaliada, el sexe, el tipus de procediment obert i el número de causa així com la seva data d’inici i de resolució. També són presents la pena imposada, la commutació o l’indult demanat i finalment el nombre de persones executades.

Fins ara, i 42 anys després de la mort del dictador Franco, no hi ha hagut cap llei que declari la nul•litat dels judicis del franquisme, tal i com esmentava el diputat de Catalunya Sí Que Es Pot, Joan Josep Nuet.

D’aquesta manera, el Parlament de Catalunya ha volgut assumir la responsabilitat històrica. Sent així, amb aquesta Llei s’han de reparar els abusos comesos pel règim franquista contra la legalitat judicial i procedimental tal i com han exigit les persones represaliades.

Represàlies empreses de manera sistemàtica i transversal per una dictadura que va considerar enemigues les persones que, per raons d’afiliació política, sindical, associativa, per les seves idees o creences o per les seves opcions vitals, no eren afines al règim.