Quan Pablo Alfaro va dir després de la victòria contra el Múrcia que el joc que havíem vist -cedint la pilota al rival, defensant en bloc en camp propi i buscant el contraatac- responia a la voluntat d’amagar les debilitats de l’equip, vam entendre, com ell mateix, que era la millor manera de pal·liar la fragilitat defensiva demostrada durant tota la temporada i que es mantindria fins a l’últim partit. Ho podíem comprar pel rival que teníem davant, malgrat jugar al Nou Estadi, però sabíem que si la idea no anava acompanyada de concentració i intensitat, seria insuficient, com s’ha demostrat, malauradament al camp del Marbella, on a parer del tècnic, “el millor ha sigut el resultat”, i això que va acabar amb un 2-0.

Una de les coses que havia de demostrar el Nàstic en l’enèsima visita a terres andaluses era qui es jugava més contra un rival pràcticament descendit de categoria. No ho va fer, vers el contrari, i això va donar ales a un rival, que ja advertíem en la prèvia que tenia qualitat i que estava competint molt bé en les últimes setmanes i que aquesta vegada ho va saber aprofitar per regalar una victòria a la seva gent. “Ells han sortit a guanyar des del primer minut, i nosaltres no”, es lamentava Alfaro, apuntant clarament als jugadors.

Als grana els va faltar actitud, intensitat i mala llet, i es va veure des del principi. Els locals van sortir més endollats, van disposar de dues ocasions clares per avançar-se, i finalment ho van fer amb el gol de Víctor Sánchez (23’) en una nova concessió d’aquelles impròpies de la categoria. Massa facilitats, una vegada més, quan t’estàs jugant la permanència.

Com és habitual a domicili, als tarragonins els va costar generar ocasions, i quan les van tenir, sobretot en les botes de Jaume Jardí i Álex Jiménez, la precisió tampoc els va acompanyar. Al pla d’Alfaro, a més, li va faltar la seva peça més important, Kiki Abdallah, discret i sense ser capaç de superar a la seva marca en l’u contra u.

El triple canvi al descans amb l’entrada de Pedro Alcalá, però sobretot de Marc Montalvo i de Juanda Fuentes, va canviar la imatge del Nàstic. De la mà del riudomentc, va tenir i va circular millor la pilota, i gràcies al colombià va ser més vertical per la banda dreta. Tot va resultar estèril, però, i més després de l’expulsió de Mangel Prendes (77’) per doble amonestació en una jugada en que va mesurar molt malament en el moment de llançar-se a terra.

Una baixa important de cara al partit a casa del Cartagena, com la d’Òscar Sanz, que ja amb el 2-0 de José Cambra (85’) en l’electrònic, va decidir que era una bona idea tallar un contraatac, en camp contrari, per veure la quinzena targeta groga del curs. La lògica diu que Alcalá i Montalvo ocuparan les seves respectives posicions al Cartagonova (diumenge, 18.45h), però veurem què decideix Alfaro perquè després del partit va deixar clar que tornarà a sacsejar l’equip per evitar que es torni a repetir la mateixa imatge.

El cas, és que amb la derrota a Marbella, els tarragonins arribaran a la cita un punt per sobre del descens, i per veure’s les cares contra un rival que està obligat a guanyar per evitar despenjar-se de la lluita pels play-off. Els murcians venen de caure contra el líder, l’Eldense (2-1), tallant una ratxa de tres victòries consecutives.