Nova visita, nova decepció. El Nàstic segueix sense guanyar a domicili, i seguirà fent-ho mentre no millori les seves prestacions quan li toqui jugar lluny de casa. Per què li costa tant mantenir el mateix nivell competitiu, la mateixa ambició, que quan juga al Nou Estadi? És una de les grans preguntes d’aquest inici de lliga a la Primera RFEF. Evidentment, hi ha un rival davant que condiciona i que té la missió de contrarestar el que proposis, però sempre ho ha d’aconseguir?

D’alguna manera, els grana van llençar a Osca tota la feina feta en els últims quatre compromisos. Sí, en els dos consecutius a casa, resolts amb victòria, i també en els dos anteriors a Múrcia i Torremolinos, on tot i sumar només un punt de sis possibles, havia fet un pas endavant. Dilluns, ni rastre d’aquest equip, segons el tècnic Xisco Campos, “perquè hem estat molt imprecisos amb la pilota, sobretot en la primera part”.

Xisco Campos va repetir el mateix onze inicial que va fer servir contra l’Hércules i la idea era, segons ha dit, “de que tot el que passés fos en camp contrari”. En cap moment ha sigut així, perquè a la incapacitat de mantenir la pilota li ha acompanyat una mesura de contenció massa extrema amb un bloc baix en comptes d’exercir la pressió que tan bé li havia funcionat contra els últims rivals. El Huesca, que té un bon equip, malgrat el seu inici irregular de curs, ho va acceptar amb molt de gust, clar.

Si fem cas a les paraules de l’entrenador de Binissalem, doncs, l’equip es va veure totalment superat pel Huesca i va ser incapaç de dur a terme el plantejament que havia treballat durant la setmana. Segurament, es podia esperar durant els primers 10-15 minuts per la necessitat que tenien els aragonesos d’oferir una bona actuació a l’afició i, sobretot, guanyar, però és que el Nàstic va fer un partit molt fluix, lluny de respondre a l’exigència que tenia davant, malgrat tenir opcions de puntuar fins al 2-0 en el 81’.

Els locals es van avançar abans de la mitja hora de joc en una centrada lateral rematada per Diego Gómez i que Joseda (29’) va refusar involuntàriament a la seva pròpia porteria. Els tarragonins no van tenir cap tipus de reacció, vers el contrari, mostrant múltiples problemes per tenir la pilota –ara sí que la necessitaven per cercar l’empat- i encara més per atacar. Va ser després del descans, i amb l’entrada de Borja Sánchez per Meshak, quan va tenir la primera i única oportunitat per marcar amb una rematada de cap de Sinan Bakis, que Gazzaniga va salvar amb una gran intervenció.

Campos va introduir al camp a Diego Gómez, Darío Ramírez i Pere Marco, però com va dir algú, jugar amb més atacants no garanteix absolutament res, i això és el que va passar. De fet, els grana no van crear cap ocasió més de perill, mentre que els locals s’apropaven al 2-0, que finalment va arribar de la mà de Diego Collado (81’) en recollir el refús d’un xut que s’havia estavellat contra el pal; es va avançar a tots i va batre a Gizka Ayesa. Només va donar tems perquè Ramírez fos expulsat per doble amonestació després d’una trepitjada a destemps sobre un jugador local.

El Nàstic acaba la jornada com a onzè classificat amb 14 punts, sis més que la zona de descens que marca el seu següent rival, l’Águilas FC, al qual visitarà aquest diumenge, a les 12h. Segon partit consecutiu a domicili, amb el temor que això comporta. Vist des d’una perspectiva més positiva, és una nova oportunitat per canviar la dinàmica lluny de casa amb l’al·licient d’augmentar la renda amb la zona vermella de la classificació.