Zubieta ja ha passat a ser un d’aquells noms que passarà a la particular llista d’innombrables per a la parròquia del Nàstic igual que Llagostera, Eivissa, Vigo i Màlaga. La victòria davant la Reial Societat ‘B’ en el partit de tornada de la final del play-off d’ascens a Segona Divisió va ser insuficient per evitar la tercera decepció en quatre anys; per tornar a veure com el futbol professional s’escapa de nou per ben poc. Dol, òbviament, perquè tant els aficionats com els
jugadors, molts dels quals ja havien viscut el mateix epíleg, mereixien per fi un ascens.

Lluny de creure en conspiracions, sensació que només he tingut en la tornada contra el Màlaga de la temporada passada, els errors arbitrals han perjudicat els tarragonins novament en el duel decisiu. Això és així. Podem parlar del mal partit que va fer l’equip en l’anada al Nou Estadi, amb els tres gols pràcticament regalats inclosos, i que va posar l’eliminatòria costa amunt. Clar que ho podem fer, i ho hem de fer, però quedaven 90 minuts més la pròrroga per jugar i intentar remuntar, i va estar a punt de fer-ho.

Quan els grana ja havien fet el més difícil, igualar l’eliminatòria, van veure com l’àrbitre els tallava les ales. Primer en obviar el penal sobre Marc Fernández en el minut 92 i que els hauria donat l’opció de fer el 0-3 i culminar la remuntada. I després amb la mà inexistent de Migue Leal que va suposar, aleshores sí, la pena màxima amb la qual la Reial Societat ‘B’ va sentenciar l’eliminatòria. Podríem parlar d’altres accions, però aquestes van ser les més decisives. Llàgrimes i frustració a parts iguals al final dels 120 minuts, tant a la grada visitant com a la gespa i al capdamunt de les instal·lacions de Zubieta.

Passats uns dies, torna a resultar absurd quedar-se només amb les errades arbitrals de l’últim partit, malgrat que continuïn produint un sentiment de frustració important. La realitat és que l’equip segueix a Primera RFEF, té catorze jugadores que acaben contracte i la banqueta és una incògnita, encara que la sortida de Luís César sembla molt propera. A propòsit d’això, què s’hauria de dir als que van destituir Dani Vidal quan quedaven dues jornades pel final de la lliga regular i el play-off estava encarrilat? El canvi era per garantir l’ascens, i no s’ha aconseguit.

Ningú sap què hauria passat amb Vidal. Igual no hauríem passat la primera eliminatòria, o igual hauríem pujat de categoria. Mi ho sabrem perquè “els tècnics de l’àrea esportiva”, com els va anomenar Lluís Fàbregas, van decidir prescindir de l’entrenador tarragoní, que si una cosa mereixia era acabar la temporada, malgrat haver pres decisions que avui dia encara ens resulten estranyes.