El Nàstic és una de les grans sensacions de la Primera RFEF. La remodelació de la plantilla per part del director esportiu, Tomeu Nadal, ha sigut pràcticament total i només hi ha dos jugadors de la plantilla del curs passat, Marc Montalvo i Alberto Gelardo. La resta, són jugadors que han aterrat aquest estiu sota la premissa de donar-li a l’entrenador Xisco Campos les eines que necessita per construir un equip en majúscules.

La incògnita era saber com respondria el Nàstic quan arribés la competició, i més després d’una pretemporada en què els resultats han deixat més dubtes que certeses. És lògic, d’altra banda, perquè, insistim, es tracta d’un projecte nou, amb molts canvis, i que necessita madurar. Per aquest motiu sorprèn que hagi sumat set punts de nou possibles, i es trobi tercer, dins de les places de play-off amb les victòries a casa contra el Real Zaragoza i l’Algeciras, i l’empat a domicili davant el Cartagena.

Davant els aragonesos i els murcians es va patir molt per treure quelcom positiu. Normal també, perquè enfront hi havia dos equips amb més jerarquia i experiència, i que tenen una proposta de joc imponent a través de tenir la pilota. Contra ells, i també en la primera part davant l’Algeciras, hem vist com serà, de moment, aquest Nàstic: no domina i busca el contracop, exercint una pressió intensa sense pilota per robar i sortir en transició amb Menshak i els extrems de torn com a vies per arribar a camp contrari. Quan toca, es replega i, sense estalviar-se cap esforç, s’estructura en un bloc sòlid i espera el seu moment; en certa manera, ha après a patir. I per últim, però no per això menys important, treu molt suc de les accions d’estratègia.

Són, sens dubte, molts paral·lelismes amb el Nàstic de Vicente Moreno. Ho podíem esperar, perquè va ser un dels entrenadors que més va marcar a Xisco Campos quan era jugador, com ell mateix ha reconegut en més d’una ocasió. També perquè el tècnic sap quin tipus de futbol li agrada a la parròquia grana, valorant a qui s’ho deixa tot al camp, i perquè, sincerament, és el pla que necessita un equip nou per competir des del primer dia, i créixer a mesura que avanci la competició per exigir-se cada dia més amb pilota, com declarava Campos després de vèncer a l’Algeciras.

VICTÒRIA AUTORITÀRIA CONTRA L’ALGECIRAS

El Nàstic havia de ratificar el passat divendres el bon inici de lliga i ho va fer amb una convincent victòria contra l’Algeciras en el seu segon partit a casa de la temporada amb un resultat de 4-2. L’equip va recuperar efectius, la qual cosa es va notar sobretot en la segona part amb l’entrada d’Àlex Almansa i Borja Sánchez, i va fer el seu partit més complet, demostrant que, a partir dels bons resultats i a mesura que avanci la competició, creixerà en tots els sentits. Meshak va brillar amb tres assistències al sarró, però com diu Xisco Campos, va ser una “victòria d’equip”.

Igual que contra el Zaragoza, els tarragonins van colpejar primer i aviat amb el gol de Sinan Bakis (4’) en un contracop en què Meshak va assistir des de la banda amb una centrada mil·limètrica. Davant, però, hi havia un rival que li agrada tenir la pilota i en fa un bon ús, perquè “sempre marca”, com destaca Campos. Raúl Rubio (28’) va restaurar les taules amb un cop de cap inapel·lable per Gaizka Ayesa.

Els grana es van refer amb enteresa i van convertir-se en un vendaval abans del descans amb els dos gols que van situar el 3-1 en el marcador, primer amb una centrada de Meshak per al cop de cap del debutant Víctor Villote, i després en un córner que va derivar en una segona jugada perquè José Amo centrés i Nico Van Rijn marqués a plaer, també de cap.

La diferència de dos gols va donar tranquil·litat a l’equip, i fruit d’això i del bon nivell defensiu, no va patir pràcticament en tota la segona part. L’Algeciras, és cert, va retallar distàncies al servei d’una falta executada per l’exgrana Pau Martínez en què Iván Turillo va ser més ràpid que ningú per recollir el refús del travesser i anotar el 3-2. Tot i això, insistim, no va generar cap altra ocasió, més enllà d’algun apropament en accions d’estratègia.

El Nàstic, en comptes de tancar-se en camp propi com en els dos partits anteriors, tenia clar que la millor manera de defensar-se era pressionant amunt, una mostra de la convicció que comença a caracteritzar-lo. Com dèiem a l’inici, l’entrada d’Almansa i Sánchez li va atorgar més seguretat amb la pilota als peus, i en una contra Meshak va assistir a Diego Gómez perquè anotés el gol de la tranquil·litat en l’última jugada del partit, desfermant l’alegria d’una afició que està gaudint com bé mereixia després del patiment del curs passat.