Punt final a la ratxa de quatre derrotes consecutives, de les pitjors que es recorden en els últims temps a la Budallera, amb la patida victòria d’aquest passat diumenge contra la UD Ibiza amb el solitari gol de Jaume Jardí en l’equador de la primera part; un gol, efectivament i com ell mateix ha confirmat, de rebot i amb el cul, el qual s’ha d’agrair al porter Ramón Juan per la seva inestimable col·laboració.

L’onze inicial de Cristóbal Parralo va presentar diverses novetats. D’una banda, dos dels fitxatges d’hivern, Hugo Pérez i Aitor Gelardo, van ser de la partida: el primer va dotar de seguretat a la defensa, tant en el joc aeri com en el joc a terra, mentre que el segon va tenir criteri amb la pilota i va ser molt intens sense ella des de la posició de mitja punta. I sí, per fi el tècnic andalús va posar a Jaume Jardí en la posició on dona més rendiment, escorat a la banda dreta, però amb molta presència en la zona central, mentre que Jiménez va ocupar l’esquerra.

En la roda de premsa posterior al partit, Parralo, preguntat sobre la posició de Jardí, va restar-li importància i es va centrar en altres aspectes que també va canviar com la sortida de pilota amb tres jugadors. Va funcionar, com a mínim en la primera part.

L’1-0 va suposar un premi a la bona actuació dels grana en la primera part, sobretot en defensa, neutralitzant tots els intents del rival per aproximar-se a la porteria de Dani Rebollo. En aquest sentit, va recordar al dia del Cartagena. Per contra, en atac van generar poc; probablement l’ocasió més clara va ser la rematada d’Álex Jiménez que va acabar amb la pilota a l’autovia quan era més fàcil dirigir-la a porteria. Segueix sense punteria.

Amb tot, va ser gratificant veure una versió sòlida de l’equip, si tenim en compte que dels últims quatre compromisos només podíem salvar els primers 45 minuts de la visita a l’Atlético Sanluqueño. Malauradament, aquesta seguretat va desaparèixer i els tarragonins van perdre el control del partit. L’Ibiza va fer un pas endavant, tenia les eines per fer-ho, especialment Bebé, un mal de cap per a Sergio Camus en la banda dreta, i va generar sis ocasions claríssimes per empatar.

La manca de punteria, Rebollo –va fer dues grans intervencions- i el travesser, refusant un xut de l’exjugador del Rayo Vallecano en el darrer minut, ho van evitar. Parralo, reconeixia que la situació de necessitat ha passat factura a molts jugadors en la segona part. Igualment, ha dit que s’han vist obligats a fer canvis com els d’Hugo Pérez, Aitor Gelardo o Jaume Jardí, “que han fet que l’equip endarrerís la línia de pressió”. Amb tot, assegura que “estem al Nàstic i no podem estar contents amb els segons 45 minuts que hem fet”.

El Nàstic es va salvar per ben poc, perquè podria haver perdut sense cap mena de problema. Ara bé, el més important era guanyar, independentment de la manera de fer-ho, per tallar la mala dinàmica i treballar, per fi, amb tranquil·litat durant la setmana amb la mirada posada en el partit de diumenge contra l’AD Alcorcón del poblenc Pol Domingo (21h).