Foto: Nàstic de Tarragona
18 de març del 2026
El Nàstic ja sap quin és el camí per salvar-se (0-0)
Els grana fan davant el Sabadell un dels millors partits del curs en l'estrena de Pablo Alfaro i surten del descens
El primer partit del Nàstic de Pablo Alfaro va ser tot el que volien els seguidors grana: intensitat, agressivitat i ganes de ‘morir’ per la samarreta i l’escut, i sobretot, per sortir del descens i de la nefasta dinàmica de resultats. Eren les consignes imprescindibles per competir i plantar cara davant el líder, el CE Sabadell, i ho han de ser per fer-ho contra el rival de torn de cada cap de setmana. “El camí és aquest”, deia l’entrenador aragonès en la roda de premsa posterior al derbi català.
Efectivament, els tarragonins van fer un dels millors partits de la temporada, “el millor” segons el tècnic visitant, Ferran Costa. Sense poder encara destacar massa conceptes tàctics, perquè Alfaro feia quatre dies que havia arribat a Tarragona, les consignes que exposàvem abans van ser suficients per millorar en el joc tant amb la pilota com, sobretot, sense ella per dificultar el joc del rival i negar-li qualsevol ocasió de perill; l’única que va tenir va ser per un error de Mangel, que va fer una gran actuació com a central al costat d’Enric Pujol.
En l’àrea contrària, el Nàstic va generar fins a cinc ocasions clares per avançar-se en el marcador, amb un xut al pal de Cedric Omoigui inclòs. El porter visitant, Diego Fouli, va ser, sens dubte, l’artífex del punt que els arlequinats es van endur cap a la cocapital del Vallès Occidental, ratificant les seves bones condicions. El partit deixa així un regust “agredolç” com reconeixia Alfaro, perquè van merèixer el triomf.
Més enllà de la novetat de Mangel com a central, el tècnic va apostar per Pau Martínez i Juanda Fuentes en els extrems, amb Jaume Jardí, per fi, de nou a la mitja punta i amb llibertat per moure’s per on cregués oportú, i per Cedric com a referència ofensiva. Un dibuix de 4-2-3-1 molt dinàmic i en el qual Zoilo va demostrar que pot ser un factor diferencial, trencant línies de pressió i sumant-se a l’atac des del carril esquerre.
En la ronda de canvis, Alfaro va donar entrada a Marcos Baselga i Àlex Jiménez primer, i Christos Almpanis i Hugo Pérez després, recuperant per a la causa a l’extrem grec i deixant sense jugar a Keyliane Abdallah, quan semblava una millor opció tal com estava el partit. Ja en el temps afegit, Manuel Pavón va rellevar a Jaume Jardí per dotar de més múscul el centre del camp.
El punt, com a mínim, va servir perquè el Nàstic sortís de les places de descens gràcies a la derrota del Múrcia al camp de l’Hércules de Beto Company i Josep Calavera. Suma 34 punts, un més que l’equip dirigit per Curro Torres. Diumenge, a les 12h, visita a l’onzè classificat, l’Algeciras, que encadena cinc partits sense guanyar amb tres derrotes i dos empats.
Pablo Alfaro, entrenador del Nàstic
Pablo Alfaro, entrenador del Nàstic
Pablo Alfaro, entrenador del Nàstic