14 de gener del 2026
El Nàstic toca fons
La derrota a casa davant el Teruel (0-1) confirma el mal moment de l'equip i l'afició torna a assenyalar a la junta directiva
Definitivament, el Nàstic ha tocat fons. La derrota del passat diumenge contra el CD Teruel al Nou Estadi ha encès totes les alarmes, bàsicament per la manera de perdre i el context del partit. És cert, arribava un rival que ja estava per sobre, que està fent les coses bé i que té molta menys pressió, però després de les dues desfetes a domicili, s’esperava una reacció a l’alçada per part dels grana. Res més lluny de la realitat, van oferir la pitjor actuació de tota la temporada, i mireu que hi ha hagut de dolentes.
Des del principi es va veure un equip sense ànima. Potser va concedir poc en defensa, tot i els dubtes de Dani Rebollo en un parell de jugades, però és que en atac va ser incapaç de generar perill. I això, que els aragonesos es van jugar amb un futbolista menys des del 38’ amb l’expulsió del central Nico Van Rijn. En el 44’, va arribar el primer xut dels locals amb una rematada d’Álex Jiménez, que no va trobar porteria.
Els visitants, tot i la inferioritat numèrica, van avançar-se amb un xut des de la frontal d’Ángel Rodríguez. Ningú va sortir a tapar-lo, i Rebollo va poder fer molt més per evitar que la pilota acabés al fons de la xarxa. Era el minut 53’ del primer temps; l’afegit llarg per la lesió d’Álvaro García, que es perdrà la temporada, i un parell de revisions al VAR. Cop duríssim.
Quedava la segona part, i la situació del partit era propícia perquè els tarragonins remuntessin. La direcció de camp de Cristóbal Parralo, però, va ser nefasta, i el marcador es va mantenir fins al xiulet final. El tècnic andalús va donar entrada a Cedric Omoigui per Moi Delgado, enviant a Jaume Jardí al lateral esquerre! Si ja com a extrem a cama natural queda aïllat del joc, imagineu-vos alguns metres més enrere.
El pitjor és que el Nàstic necessitava algú que jugués entre línies, entre el mig del camp i els davanters, per generar perill. El buit en aquella zona era notori des de la grada, però Parralo va preferir jugar amb tres davanters estàtics (Marcos Baselga, Cedric i David Cabezas), perfectament controlats per la defensa del Teruel. Tret d’un cop de cap, fàcil a les mans del porter, l’únic xut a porteria, cortesia d’Óscar Sanz, es va produir en el minut 88.
No per posar més jugadors a dalt atacaràs millor, i això és el que ha passat com ha assegurat el tècnic en la roda de premsa posterior. Ha dit que han estat “espessos”, i a la vegada ha reconegut que la primera de les tres derrotes contra l’Antequera “ens ha generat uns dubtes que ens hem de treure de sobre”.
L’infortuni de Christos Almpanis, afortunadament a casa ja, va permetre que Oriol Subirats tingués uns minuts com a lateral esquerre. El jugador del planter en va tenir prou amb 20 minuts per ser el millor de l’equip: va aportar intensitat, amplitud i profunditat, i fins i tot desbordament per generar una ocasió claríssima en què Baselga envia la pilota a la grada.
La derrota deixa al Nàstic dotzè classificat amb 25 punts, tres per sobre de la zona de descens, i a sis de les places de promoció. Diumenge, a les 20.30h, visita a l’avant-penúltim classificat, l’Atlético Sanluqueño, el pitjor equip en el global de les últimes cinc jornades. Tot el que no sigui una victòria només farà que augmentar el descontentament de l’aficionat amb la plantilla i amb el Consell d’Administració. Diumenge, la grada novament va demanar la dimissió de la directiva, la qual cosa s’ha accentuat a les xarxes socials apuntant clarament al president Lluís Fàbregas.
Cristóbal Parralo, entrenador del Nàstic
Cristóbal Parralo, entrenador del Nàstic