Quan un equip ha de guanyar sense importar el ‘com’ és que les coses van malament i hi ha l’opció de caure en el fracàs. Això és el que li passa al Nàstic en aquesta recta final de temporada en què la permanència a la Primera RFEF ha passat a ser l’objectiu únic. Dissabte passat en vam veure una nova mostra amb la victòria en el temps de descompte davant un Sevilla Atlético ja descendit que, això sí, li permet sortir del descens. Ho donem per bo, evidentment.

El partit va seguir el mateix guió que els dos últims disputats al Nou Estadi davant la Juventud Torremolinos i el Real Murcia, sobretot contra els pimentoneros, en què el resultat també es va decidir en els darrers minuts. És cert, aquesta vegada s’enfrontava a un rival que, ja sense opcions de salvar-se, va jugar sense cap mena de pressió, i per això va sorprendre que li permetés dur la iniciativa del joc. Bé, en realitat no, perquè aquest Nàstic està molt lluny de poder assumir la pilota, saber què fer amb ella i manar sobre la gespa.

De nou, es van posar de manifest els problemes que l’equip té a l’hora de finalitzar les jugades, errant tres-quatre ocasions clares, com ha lamentat Pablo Alfaro en la roda de premsa posterior. Tret de la inspiració de Jaume Jardí, novament el millor, la d’un Kiki Abdallah menys incisiu que en el darrer compromís a casa, i de la fe d’Álex Jiménez, els grana van inquietar poc en la porteria visitant.

Les accions a pilota aturada, però, aquesta vegada sí que van funcionar per salvar la tarda gràcies al punt d’honor del capità, Òscar Sanz, amb sengles rematades de cap. L’última, la del gol de la victòria, totalment èpica en el temps afegit, amb un embenat ple de sang per un cop fortuït rebut una estona abans. “Si som intel·ligents, aquesta manera de guanyar i de patir ens ha de venir bé pels tres partits que queden”.

El de Sant Sadurní d’Anoia es va revelar contra les crítiques pel seu rendiment en el global de la temporada i l'expulsió, evitable, davant el Marbella, i va aparèixer en el moment més oportú per desfer la igualada que els andalusos havien restaurat tot just en l’inici de la segona part, aprofitant un error d’Enric Pujol, que malgrat això, va oferir un bon rendiment durant els 90 minuts.

Alfaro ha elogiat l’esforç i el sacrifici dels jugadors per treure el partit endavant, dues coses que creia que no aportaria Juanda Fuentes. El colombià es va quedar fora de la convocatòria perquè “necessitàvem un compromís diferent”, ha argumentat el preparador aragonès. En cap cas li tenca la porta definitivament, però li demana humilitat i solidaritat.

La victòria permet al Nàstic sortir del descens, i ara és quinzè amb 43 punts, un més que la SD Tarazona, a la qual visita aquest diumenge, a les 16.30h, en l’avant-penúltima jornada de lliga. És una finalíssima, i un triomf suposaria mitja permanència abans de veure’s les cares amb l’Europa i l’Hércules. Veient, però, el rendiment a domicili, tot el que sigui sumar i seguir depenent de si mateix, seria una magnífica notícia. A on hem arribat.