Quatre derrotes consecutives, un registre que el Nàstic feia temps que no presentava i que dicta clarament el mal moment que travessa l’equip en les últimes jornades. Cada cop és més dolorós que l’anterior, i aquesta vegada per partida doble, perquè els grana han perdut contra un Atlético Sanluqueño situat en places de descens i que ha hagut de prescindir d’alguns dels seus millors jugadors per problemes econòmics.

Amb Òscar Sanz com a central al costat d’Enric Pujol i Mangel al mig del camp, els tarragonins van sortir totalment disposats a acabar amb la mala ratxa. En el global del primer temps, van ser superiors i van generar ocasions per avançar-se en el marcador. La més clara va ser la del penal executat per Jaume Jardí, i que el porter va aturar per negar el 0-1.

Tot feia pensar, que si el Nàstic mantenia el ritme guanyaria el partit, sobretot si tenim en compte la inexperiència a la categoria de bona part dels jugadors locals. Doncs bé, per un motiu que encara no entenem, va ser incapaç de fer-ho: va deixar de tenir la pilota, va deixar d’arribar a l’àrea contrària, tret d’alguna acció aïllada, i va donar ales a un Sanluqueño que només s’havia de creure que podia guanyar. I ho va fer, evidentment.

Els canvis de Cristóbal Parralo tampoc van ajudar a l’equip, si bé en la seva defensa hem de dir que el que té ara mateixa a la banqueta està molt lluny de poder canviar el guió d’un partit. Ni Gelardo –debutava de grana-, ni Juanda, ni Cedric van oferir cap solució: el primer acaba d’arribar, al segon li va faltar intensitat i al tercer ni està ni se l’espera.

El setge dels locals va fer patir als visitants, provocant errades defensives que Rebollo va compensar. Una d’aquestes va esdevenir en el córner en què Pablo Barea va rematar de cap per marcar el gol de la victòria. Era el minut 90, sense pràcticament temps per a reaccionar. Duríssim. En les declaracions post partit, Parralo reconeixia que l’ansietat per la situació de les últimes setmanes els ha pesat i assegura que treballaran per revertir-la.

El resultat deixa al Nàstic a cinc punts de la promoció d’ascens, però compte, només dos per sobre del descens. La plantilla que el Consell d’Administració va prometre que lluitaria per ser campiona de lliga i ascendir directament a Segona Divisió està a dos punts de les places que condueixen a Segona RFEF. Això, sens dubte, evidencia que s’han fet moltes coses malament, i tots els actors tindran el seu grau de responsabilitat, sobretot els que manen, que des de la destitució de Dani Vidal només han pres males decisions, cremant el projecte que els va dur a jugar dues finals de play-off de forma consecutiva.