Diuen que no hi ha dos sense tres, doncs bé, aquest refrany no es pot aplicar, ara per ara, al Nàstic. Després de batre l’Eldense i l’Eivissa, els grana buscaven batre a un altre rival directe com l’Alcorcón, però no ho van poder fer. Aquesta vegada la moneda va sortir creu, i de la forma més cruel possible, amb un darrer gol encaixat en l’última jugada del partit i després de servir un córner a favor.

El rebuig de la defensa madrilenya va anar a parar gairebé al mig del camp, i Sergio Santos, en l’intent de refusar la pilota, va fallar i va permetre que Borja conduís el contraatac i superés a Rebollo per marcar l’1-2 definitiu. Sí, va ser un error, i sí, va comportar una derrota quan tothom signava l’empat, però és necessari relativitzar-lo perquè tothom falla en algun moment. El que passa és que hi ha dies que l’errada ressalta més.

Ja en el 0-1, David Alba falla en el salt per disputar la pilota i permet que Mariano Carmona es quedi sol davant Rebollo al qual supera amb un xut per dalt, aprofitant que el porter andalús es queda a mitja sortida. El tècnic del Nàstic, Luis César Sampedro, assegurava en la roda de premsa posterior al partit, que no esperava encaixar dos gols originats per dos refusos del rival. Diu, a més, que van ser superiors en la segona part i que van merèixer guanyar.

Ho dèiem la setmana passada, el pla de partit de Luis César pot ser exitós si es minimitzen a zero els errors individuals i si tens un grau elevat d’efectivitat de cara a barraca, però no cada dia és així, i quan no ho és, el rival pot castigar la teva falta d’ambició com va passar el passat diumenge. Probablement, és un plantejament que podem comprar quan toca jugar a domicili, bàsicament perquè, més enllà que ens agradi més o menys, està donant resultats. O com a mínim, l’equip genera ocasions, cosa que la temporada passada li costava moltíssim. Ara bé, quan juga a casa l’afició vol veure alguna cosa més: ser més protagonista, més vertical, arriscar i anar a per totes.

És cert, el Nàstic va tenir alguna ocasió clara per avançar-se en el marcador abans que ho fes l’Alcorcón, especialment amb un cop de cap d’Óscar Sanz en els primers minuts, que el porter va salvar de forma miraculosa per evitar l’1-0. I en el segon temps, ja amb el matx igualat amb el gol de penal de Jaume Jardí, Cedric erra un mà a mà que hagués culminat la remuntada dels tarragonins. Luis César reconeix que al davanter nigerià “li està costant tenir punteria”, malgrat que l'equip, assegura, genera prou oportunitats per guanyar.

No va ser així, i com dèiem, la moneda a l’aire del tècnic gallec va sortir creu, tot i merèixer, pels mèrits d’uns i altres, com a mínim un empat i mantenir la inèrcia positiva. El Nàstic s’ha de refer ràpidament per tornar a apropar-se a la zona de promoció i al lideratge, i aquest diumenge tindrà l’oportunitat de fer-ho, novament al Nou Estadi, davant la SD Tarazona (12h).