La UE La Nou de Gaià ha completat la gesta i la temporada vinent jugarà a Tercera Catalana. Els blaus han empatat aquest diumenge al matí a casa davant el FC Tàrraco en el duel decisiu del play-off d’ascens, fent valdre el 0-1 del partit d’anada al barri de Camp Clar.

En declaracions al BG Esports, el jugador i capità, Pol Pallarès, ha assegurat que ha sigut un partit molt complicat com així convida a pensar el marcador, sobretot en l’aspecte emocional perquè la renda era curta i un gol dels visitants hauria dut l’eliminatòria a la pròrroga. “Ens ho han posat molt complicat i hem hagut de suar tinta”, ha afegit el tècnic Luis Rosado.

Un gran miracle per al futbol regional de casa nostra, perquè tot i que l’objectiu era fer un pas endavant respecte al curs anterior i competir per jugar la promoció, el cert és que ningú, a principis de curs, pensava que els nouencs acabarien pujant de categoria. I ho han fet a base d’il·lusió, fe i perseverança, el mateix que va dur al jovent del poble a reactivar el club ara fa tres anys després de més d’una dècada (2011) d’inactivitat com ha recordat el president Jose Maria Martínez.

Amb aquesta recepta, l’equip dirigit per Luis Rosado i Manuel Sambonete ha quedat subcampió de lliga per davant d’equips amb més bagatge i que sí que tenien l’objectiu d’ascendir com el CF Cunit, el CF Banyeres o la UE Tancat. També ha batut a la UDC Mas Pellicer i al mateix Cunit en els quarts de final i les semifinals de la promoció, remuntant en totes dues eliminatòries per arribar a la final contra el Tàrraco. Especialment recordat serà l’emparellament amb els cunitencs en capgirar el 4-2 de l’anada.

La Nou debutarà així a Tercera Catalana, augmentant l’oferta de derbis del Baix Gaià que podrem veure en aquesta categoria ja que, a priori, compartirà grup amb el CA Roda de Berà, la UD Torredembarra, el CE Altafulla i el CF La Riera. Ara, caldrà veure si la Federació Catalana de Futbol (FCF) els permet seguir jugant a casa, al camp de terra que, si som sincers, els ha permès ser pràcticament imbatibles com a locals, o si s’han de buscar un altre camp –el de la Riera seria el més lògic per proximitat-.

Sigui com sigui, els nouencs gaudiran d’una categoria que només tenia dos anys de vida quan el club va cessar l’activitat per manca de relleu en la junta directiva; un relleu que va arribar dotze anys després de la mà dels joves del municipi –mai és tard si la dita és bona- i que en només tres cursos ha vist recompensat tot l’esforç emprat per reactivar el club, complir amb la burocràcia i arranjar el camp de futbol. L’exigència serà màxima, però si alguna cosa sabem del cert és que competiran.