Una notícia que hem conegut a última hora d’aquest diumenge ha estat la retirada del jugador de Torredembarra, Llorenç Gómez, del futbol platja. Amb 29 anys, el millor jugador del món de 2018 ha decidit deixar de competir a causa d’unes lesions degeneratives, que amenaçaven la seva salut a mitjà i llarg termini. El torrenc ha “prioritzat la qualitat de vida per sobre de la situació com atleta professiona”, com ha reconegut en la carta que ha fet pública per anunciar la decisió.

Durant una dècada, Gómez ha gaudit del futbol platja, i a la vegada, ha fet gaudir tant als seus companys com a tots aquells espectadors que s’han aficionat a aquest esport gràcies a ell. El futbol platja li va donar una ‘vida extra’ en l’esport després d’haver d’abandonar el futbol per una lesió. Un dels molts motius pels quals li estarà eternament agraït, perquè si alguna cosa ha demostrat en aquests anys, a banda de la seva qualitat i dedicació, és l'agraïment constant per la possibilitat de viure aquesta etapa.

Durant la seva trajectòria professional, Llorenç Gómez ha jugat més de 600 partits, ha marcat prop d’un miler de gols, i ha aconseguit més de 40 títols individuals i col·lectius defensant la samarreta d’una trentena de clubs en una quarantena de països d'arreu del món. És fàcil dir-ho, però només ell i la seva gent més propera saben els sacrificis i l’esforç que ha hagut de fer per aconseguir-ho.

No es pot oblidar l’aportació que ha tingut a la Selecció Espanyola, la seva segona família, amb la qual ha assolit una Eurocopa, un subcampionat del Món i dels Jocs Europeus, entre d’altres. Sens dubte, deixa una petjada molt important en el futbol platja estatal.

Com va fer en el seu dia després del futbol, de ben segur que Llorenç Gómez tornarà a refer-se trobant un nou camí que recórrer. Com també ha reconegut en la carta de comiat, “m’han quedat molts somnis per complir, però els compliré d’una manera o una altra”.