Pocs dubtes tenien en el Consell d’Administració sobre qui havia de ser el nou entrenador que substituïs a Cristóbal Parralo a la banqueta, perquè dilluns al matí ja era oficial l’arribada de Pablo Alfaro. En la seva presentació, el nou tècnic grana ha assegurat que entrenar al Nàstic és una bona oportunitat, "que atorga prestigi", acceptant el repte de capgirar una situació que, reconeix,“no és còmode”.

Alfaro assegura que, amb només onze jornades de lliga, no és moment de "revolucionar res", sinó de “matissar i donar el tractament futbolístic que sigui oportú”. Evidentment, necessita un cert marge de temps per analitzar les coses i poder fer “un diagnòstic” de la situació i de la plantilla; un temps que per al conjunt de la Budallera és molt reduït. Precisament, posa el focus en els jugadors i assegura que d’aquesta situació se sortirà “jugant a futbol i competint”.

"La part psicològica és la part més important que podem tocar els entrenadors", ha exposat, per treure la millor versió de cada jugador i que això repercuteixi en el col·lectiu. En aquest sentit, ha dit que una de les primeres coses que farà, tenint en compte que el següent partit arriba aviat, divendres, “és parlar un per un amb cada jugador”, buscant el seu compromís i donar-los garanties que compten amb tots ells.

El tècnic aragonès debutarà aquest divendres contra el líder, el CE Sabadell (20.30h), i podria fer-ho amb l’equip en places de descens si el Múrcia guanya aquest dimecres a la nit el partit que té pendent contra el Marbella. Així estan les coses, amics.

LA DESTITUCIÓ DE PARRALO DESPRÉS D'UN PARTI MOLT FLUIX DAVANT L'ELDENSE

La destitució de Parralo va arribar diumenge, un dia després que el Nàstic caigués golejat en la visita a l’Eldense amb un 4-1. Sí, és una de les places en les quals pots perdre, però no de la manera en que ho vas fer. Abans d’arribar als primers 20 minuts, el resultat era ja de 2-0 després de dues concessions defensives, un dia més. La jugada del segon és de jutjat de guàrdia, segur que l’han vist, i si no, recuperin-la.

El tècnic andalús havia sortit, per primera vegada, amb tres migcampistes (Òscar Sanz, Marc Montalvo i Mangel Prendes), però no va funcionar, com pràcticament res del que va intentar des de la seva arribada. La xerrada al descans tampoc va tenir efecte perquè l’Eldense va colpejar de nou en el primer minut de la segona part. I quan va fer els dos primers canvis (Gelardo i Abdallah), va arribar el quart dels alacantins. Un reflex, com dèiem, de la seva curta etapa a la Budallera, on haurà comès errors, com tots, però sense ser, ni de bon tros, el responsable de la situació de l'equip.

A la debilitat defensiva dels tarragonins se li va afegir la seva manca d’encert de cara a barraca en els dotze xuts que van produir durant els 90 minuts. Vuit van ser des de dins de l’àrea, i un va acabar en gol de l'honor, obra de Jaume Jardí. La resta, dos a porteria, un al pal, sis fora i dos bloquejats. Quan la dinàmica es dolenta, és més fàcil que tot surti malament, i així va ser, un dia més, malauradament.