El Nàstic de Tarragona ha celebrat aquest dimecres la presentació oficial de Sergi Parés com a nou director esportiu. Tot i que la majoria dels presents esperava una roda de premsa normal i corrent on es posés de manifest el nou projecte, Parés ha sorprès amb un power point immaculat per explicar els sues objectius i la manera de treballar per fer-los realitat.

Un dels principals objectius de Sergi Parés en la primera temporada del projecte és implementar un mateix model de joc en el primer equip i el filial, la Pobla de Mafumet. “Considero molt important que l’equip practiqui un futbol associatiu, de combinació i amb ritme, que enganxi a la gent”.

Aquesta filosofia s’estendrà progressivament en el futbol base amb la finalitat d’ajudar a fer que els jugadors del planter puguin cremar etapes amb els conceptes ben assolits fins a arribar al primer equip.

L’aposta pels jugadors joves serà ben ferma, perquè són els que poden tenir un recorregut més gran i adquirir el sentiment de pertinença al que Parés ha fet referència més d’una vegada. No obstant això, tots els equips requereixen que la seva columna vertebral estigui formada per jugadors contrastats i amb experiència en la categoria.

No descobrim Amèrica si diem que l’objectiu prioritari del Nàstic és recuperar la seva plaça en el futbol professional. El que més ha sorprès, però, és que Sergi Parés s’hagi imposat a ell mateix el repte d’ascendir en la primera temporada. Almenys, això és el que hem pogut deduir per les seves paraules.

L’ascens és una condició indispensable per dur a terme la reestructuració del club que pretén efectuar amb el seu projecte, i amb això denota una confiança absoluta en la seva feina, però sobretot, en la de totes les persones que hi estaran implicades.

En definitiva, la presentació del nou director esportiu ha iniciat el canvi que venia demanant el club des de fa tres temporades. El descens a Segona B ha provocat que el Consell d’Administració hagi decidit confiar la seva sort en autèntics professionals de la matèria, i en això, no hi ha ningú millor que Sergi Parés i el seu equip de treball. La il·lusió està justificada.