Seguint la tònica habitual fora de casa, diumenge el Nàstic va perdre contra la SD Tarazona el partit més important dels tres que li restaven per acabar la lliga i que el podria haver deixat molt a prop de la permanència. Els grana van decebre una vegada més, no van estar a l’alçada dels 300 nastiquers i nastiqueres que es van desplaçar fins a la localitat aragonesa, de tota l’afició en general, i la Segona RFEF es veu cada vegada més clara en l’horitzó.

Els tarragonins van pagar molt car el gol matiner de David Cubillas (7’), bàsicament perquè mentalment són molt fràgils, com hem dit en més d’una ocasió, i això els impedeix remuntar un resultat advers. L’entrenador, Pablo Alfaro, deia en la roda de premsa posterior, que el fet d’encaixar tan aviat els va desfer el pla de partit. A priori, una excusa de mal pagador, perquè quedava tot el partit i tenien la necessitat de capgirar la situació, però la realitat és que les opcions d’aquest equip de treure quelcom positiu impliquen avançar-se en el marcador, i va passar tot el contrari.

Davant la defensa de cinc centrals que proposava el Tarazona, Pablo Alfaro va intentar sorprendre amb Jaume Jardí com a fals ‘9’, deixant a la banqueta tant a Marcos Baselga com a Cedric Omoigui. Com reconeix, no ha acabat de funcionar, perquè l’equip només ha generat una ocasió clara, una rematada acrobàtica del mateix Baselga, ja en la segona part, massa fluixa per superar al porter local. Igual és perquè si pretenia fer mal a través de centrades laterals o accions a pilota aturada, com s’ha vist en el partit, li faltaven més centímetres dins de l’àrea des del principi.

Bé, els canvis ofensius tampoc es que aportessin gran cosa. Ni Baselga, ni Juanda, ja perdonat per Alfaro, ni Cedric van ser la solució. De fet, aquest últim va entrar ja en el temps de descompte, fet incomprensible perquè, tot i els problemes que està tenint aquest curs, és un recurs més si la necessitat t’exigeix carregar l’àrea, encara que sigui a la desesperada.

El conjunt local tampoc és que fes massa cosa més per endur-se els tres punts, simplement va ser eficaç en dues de les tres ocasions que va generar, aprofitant les facilitats, un dia més, que el Nàstic va concedir. En el 2-0, en el temps de descompte, Enric Pujol va cometre una errada grossa i Busi va finalitzar a plaer per esvair qualsevol opció d’empatar.

El Nàstic acaba la jornada en places de descens amb 43 punts, quedant-se a dos del Tarazona i a tres de la Juventud Torremolinos i el Real Murcia. Per salvar-se sapa que és imperatiu guanyar els dos partits que resten, el primer el d’aquest dissabte, a les 21h al Nou Estadi, davant el CE Europa, que defensa la cinquena posició. Un empat o una derrota, unit a una hipotètica victòria dels aragonesos al camp del Betis Deportivo suposaria el descens a Segona RFEF. Tampoc li valdria, en cas de perdre, un empat a terres andaluses. En definitiva, una situació molt complicada, tot i que Alfaro assegura que en cap cas es rendiran.

En la tornada a Tarragona, alguns jugadors, un total d’onze, van trobar-se punxades les rodes dels seus cotxes. Entenent la frustració de l’afició, perquè la temporada es dramàtica i pot acabar en un sinistre total, no és la millor manera d’exterioritzar-la, bàsicament perquè són aquests futbolistes els únics, encara que costi de creure, que poden salvar la categoria. Toca estar més units que mai i passar les factures quan acabi la lliga o es confirmi la permanència o el descens.