Foto: Nàstic de Tarragona
15 d'abril del 2026
Triomf agònic per seguir fora del descens (2-1)
El Nàstic supera al Múrcia gràcies a un gol en pròpia porteria en el temps afegit després de fer un partit que marca les consignes de joc per les quals es regirà en el tram final de la lliga
L’efecte Nou Estadi va tornar a revifar al Nàstic en la final per la permanència contra el Real Murcia, corresponent a la J32 del Grup B de la Primera RFEF. És cert, el triomf va ser a última hora amb un gol en pròpia porteria i després de completar un partit, si m’ho permeteu, d’equip petit, cedint la pilota, defensant en camp propi i confiant en la carta del contraatac.
Sens dubte, és una versió molt allunyada de la que desitgem veure, però ara mateix, a parer de Pablo Alfaro i atenent als resultats, com a mínim a casa, és la més realista. De fet, així ho ha reconegut el tècnic aragonès en la roda de premsa posterior, argumentant que “intentem que no se’ns vegin tant els defectes i més les virtuts”. Evidentment, els jugadors han de creure en aquesta idea “perquè si no estem morts”, ha afegit.
El duel contra els murcians, efectivament, va seguir la línia del darrer a la Budallera contra la Juventud Torremolinos, és a dir, poc o res va tenir a veure amb l’actuació contra el CE Sabadell, la qual ens queda clar que va ser un miratge més que una altra cosa. Cal dir, però, que el fet de saltar al terreny de joc dins de les places de descens per la victòria de la SD Tarazona els va pesar.
De fet, els visitants van tenir dues ocasions per avançar-se en els primers minuts. Els grana van reaccionar de la mà d’Abdallah, tou quan ha d’anar al xoc, però desequilibrant quan es tracta d’encarar i buscar la porteria contrària. El francès va tenir una doble oportunitat per fer l’1-0, però primer Gazzaniga i després un defensa ho van evitar. Qui no perdonaria seria Marcos Baselga després d’una passada a l’espai de Jaume Jardí, que el va deixar en un mà a mà davant el porter.
El gol va ratificar el plantejament d’Alfaro d’esperar i córrer, i li va funcionar fins a l’equador de la segona part. Com reconeixia el tècnic, els tarragonins haurien pogut encarrilar el matx abans si, per exemple, Abdallah hagués encertat en les dues ocasions posteriors que va tenir davant Gazzaniga. No ho van fer, i el Murcia els ho va penalitzar amb un gol de cap de Juanto Ortuño, assistit per un Víctor Narro que va ser ovacionat en el seu retorn al Nou Estadi.
En els últims minuts, qualsevol dels dos equips va poder decantar la balança a favor seu, els pimentoneros amb un intent de Pedro Benito, que va refusar Dani Rebollo, i els locals amb un xut d’Òscar Sanz, que va desviar de nou Gazzaniza. L’empat era dolent, siguem sincers, perquè el Nàstic hauria acabat la jornada en descens, i tot just abans de jugar dos partits a domicili. Aleshores, però, va aparèixer Juanda Fuentes per conduir un contraatac, centrar i provocar que Jon García refuses la pilota al fons de la seva porteria.
Va tocar patir en un temps afegit que semblava que no acabaria mai, però finalment l’àrbitre va fer sonar el seu xiulet per certificar la victòria que manté els grana fora de la zona vermella, amb un punt de marge respecte al Torremolinos. Ara, veurem si són capaços de guanyar també a domicili en la visita d’aquest diumenge, a les 12h, al penúltim classificat, el Marbella FC, que suma tres derrotes seguides, però que està competint a un nivell força alt. Pels andalusos és l’última bala per creure en la salvació.
Pablo Alfaro, entrenador del Nàstic
Pablo Alfaro, entrenador del Nàstic
Pablo Alfaro, entrenador del Nàstic