El clam per l’obertura de fronteres i l’acollida de refugiats ha estat unànime aquest dimecres a la tarda a la plaça dels Vents d’Altafulla. En el marc del Dia Mundial dels Refugiats, Activistes Altafulla ha fet sentir la seva veu amb una performance protagonitzada per 100 cadires buides, que haurien d’ocupar algunes d’aquestes persones que es troben fora del seu país d’origen i que a dia d’avui encara no tenen un país de destí.

Membres de l’organització han donat a conèixer als assistents la biografia de trenta d’aquestes persones. A mesura que han estat presentades, s’han anat plegant, de manera simbòlica, els seients que haurien d’ocupar. També s’ha llegit un manifest, amb la participació de representants de l’Ajuntament, en què s’ha reclamat més implicació de tots els actors a nivell d’assistència i de protecció de les persones refugiades. N’ha donat més detalls una de les responsables d’Activistes Altafulla, Mei Francisco.

Mei Francisco ha criticat l’incompliment de la Comunitat Europea amb els seus compromisos, i ha lamentat la inoperància, la ineficàcia, i l’opacitat informativa sobre les víctimes d’aquesta tragèdia. El govern espanyol es va comprometre a acollir fins a 17.337 persones refugiades abans del mes setembre, i a dia d’avui encara en falten per arribar més de 16.000.

El regidor d’Acció Social, Xavier Rofas, ha participat en la iniciativa solidària. Ha explicat que “davant d’una crisi d’aquestes característiques, el paper que ha de tenir l’Ajuntament és el de donar suport a les entitats que hi posen el seu gra de sorra amb les seves accions”.

A l’acte, també hi ha pres part la regidora de Polítiques de Gènere, Marisa Méndez-Vigo, qui ha lamentat que “a escala local es pot fer poca cosa”. Ha assegurat que “si Altafulla pogués acollir, ho faria de tot cor”, però que “es fa el que es pot, i el que es pot és poc”. En aquest sentit, ha parlat de la importància de “sensibilitzar la ciutadania i fomentar la participació en aquestes accions”.

A Catalunya, s’han celebrat protestes a Tarragona, Calafell, Barcelona, i la Jonquera, des d’on s’ha reclamat que s’obrin fronteres sense quotes ni limitacions.