L'hivern dels anys 123 i 124, l'emperador Adrià podria haver-se establert de manera fixa, durant uns 5-6 mesos a la Vil·la romana dels Munts. Aquesta hipòtesi pren cada cop més força a mesura que es tenen més dades sobre el jaciment altafullenc i que aquestes es valoren, s'estudien i es comparen amb les d'altres jaciments de similars característiques.

La idea, a més, se sustenta amb la confirmació, per primera vegada, que el mitreu que hi ha a la Vil·la dels Munts, és el més gran de tot l'imperi romà. L'existència d'aquest espai destinat al culte de la divinitat oriental Mitra i de caràcter sectari, s'associa amb l'emperador Adrià, adepte a aquestes pràctiques religioses i les seves dimensions denotarien que efectivament Adrià va ser-ne usuari. Amb tota la prudència i posant per davant el fet que és una hipòtesi, ho ha explicat a Altafulla Ràdio el conservador del MNAT, Josep Anton Remolà.

La confirmació de les dimensions d'aquest espai fa més plausible la hipòtesi que l'emperador Adrià optés per establir-se a la Vil·la dels Munts com a casa seva tenint en compte les dimensions del seu seguici, que no podrien encabir-se en cap construcció similar de Tàrraco, aleshores capital de l'imperi romà. Si tenim en compte, com apunta Remolà, que "allà on hi ha l'emperador és on hi ha la capital de l'Imperi", és deduïble que Altafulla podria haver ostentat aquesta capitalitat, si més no, durant aquell període.

L'investigador i conservador del MNAT apunta també a altres indicis com l'existència d'una estàtua (un fragment d'aquesta) dedicada a Antinous, l'amant d'Adrià, que s'ha trobat al jaciment. Aquestes imatges també poden ser presents a altres jaciments però no de les dimensions de la d'Altafulla.

Tot plegat són conclusions que es desprenen del treball de recopilació d'estudis i investigacions al voltant del jaciment d'Altafulla que està duent a terme un equip del MNAT encapçalat per Remolà. La monografia té com a objectiu posar en valor tot allò que hi ha estudiat i escrit sobre la Vil·la romana dels Munts i la seva excepcionalitat que Remolà diu, "no mereix tan poques pàgines escrites".

És previst que la monografia es faci pública abans d'acabar l'any.