L'Oficina Antifrau de Catalunya ha investigat recentment l'Ajuntament d'Altafulla per presumptes irregularitats en un contracte menor de serveis. Els fets es remunten al 2017, quan el consistori va contractar, a través d'un procediment menor, un servei d'assessorament jurídic a l'empresa 'Sinergia, Energia, dret i medi ambient', amb l'exlíder d'Iniciativa per Catalunya Verds, l'ecosocialista Joan Herrera i l'exsocialista i ara membre d'ERC Joan Ignasi Elena, al capdavant. Era l'octubre de 2017, amb un govern municipal en minoria format per Alternativa Altafulla.

L'adjudicació va fer-se per una provisió d'alcaldia en tractar-se d'un contracte menor, amb la impossibilitat d'allargar-se més d'un any i sense possibilitat de prorrogar-lo, segons estableix la llei. Amb tot, l'empresa va estar prestant el servei i cobrant factures durant set mesos després que el contracte expirés, amb els informes negatius d'intervenció del consistori. Es van facturar 25.000€ + IVA en total quan el màxim permès per un contracte menor és de 18.000€.

Es dona el cas que qui signa l'adjudicació del contracte és Montse Castellarnau, aleshores primera tinent d'Alcaldia i regidora de Medi Ambient, quan "l'òrgan competent per efectuar aquesta contractació i tramitar l'expedient era l'alcalde", en aquells moments Fèlix Alonso, com assenyala Antifrau. Alonso, dies després, sí que signaria el contracte, pròpiament dit, amb l'empresa.

En el marc d'una entrevista especial amb la cap de l'oposició, Altafulla Ràdio va preguntar aquest dimarts a Castellarnau per la qüestió, basant-se en les afirmacions que va fer el coalcalde Jordi Molinera en el passat ple. En el moment de l'entrevista encara no es disposava de la documentació oficial referenciada, que ha estat rebuda amb posterioritat. En la resposta, Castellarnau assegura que té "la consciència tranquil·la" respecte a la seva gestió en aquest assumpte.

La cap de l'oposició afirma que "quan un té la tranquil·litat d'estar fent bé les coses no té la necessitat d'anar donant explicacions". Igualment, considera que "no cal anar esbombant-ho tot, i menys, coses que estan en procés", en referència a la revelació feta per Molinera tant al ple com a l'article d'opinió publicat aquest octubre al butlletí municipal. Alhora Castellarnau també ha carregat contra el coalcalde pels retrets rebuts per no haver fet pública aquesta qüestió.

Igualment, Castellarnau afirma no ser coneixedora dels detalls de la causa, tot i que les diferents comunicacions entre ambdues entitats, les va gestionar directament ella mateixa, ja que aleshores, tant el novembre del 2022 (data de comunicació de l'expedient d'Antifrau) com l'abril de 2023 (data de l'informe resultant), ostentava l'alcaldia.

Pel que fa a l'informe d'Antifrau, aquest conclou que "no s'ha pogut acreditar per manca de proves ni un tracte de favor ni corrupció" en una actuació que sí que considera irregular. Manté, doncs, que va existir un "fraccionament prohibit de contractes" amb aquesta empresa que va prestar serveis més enllà del temps màxim permès. Antifrau també insta el consistori a justificar la necessitat de la contractació d'aquests serveis de manera externa tenint en compte que aquests "no s'han tornat a prestar mai més". Igualment, es demana la motivació per la qual es va contractar aquesta empresa, que no tenia experiència, ja que "tot just s'acabava de constituir en el moment de l'adjudicació".

L'organisme també sol·licita la justificació per la intervenció de Castellarnau en el procés. Arran d'això, el mateix govern de Castellarnau, aleshores alcaldessa, va remetre resposta, dies abans de les eleccions del maig del 2023, amb el decret d'absència de l'alcalde, una memòria tècnica i l'afirmació que la voluntat de contractació de l'empresa va ser "una decisió exclusivament política".

Amb aquesta última comunicació sembla que s'acaben les diligències d'Antifrau tot i que, com assenyala Castellarnau, els Mossos d'Esquadra van accedir al consistori "per ampliar informació sobre el cas" poc després de l'inici del mandat actual. D'aquesta intervenció del cos policial català, però, no se'n tenen més dades.

Per la seva banda, l'exalcalde Fèlix Alonso, preguntat per aquesta emissora, ha declinat valorar l'assumpte, ja que afirma que no en té coneixement.