Aquest dijous a la nit comença la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per al 14F, si el TSJC no ho modifica.

Són les eleccions més atípiques, per la situació de pandèmia, per la manera com van ser convocades, amb la inhabilitació prèvia del president Torra i pel fet que la seva data de celebració, encara està en l'aire. I lògicament la campanya que la precedeix també ho és. Difícilment aquesta nit veurem les tradicionals enganxades de cartells a la mitjanit enmig de les places més importants dels pobles i difícilment veurem les tradicionals passejades dels candidats per fer-se fotos amb els veïns i veïnes que esperen que els votin.

També els mítings, que ja fa alguns anys que van de caiguda, patiran un fort revés. La impossibilitat de concentrar un gran gruix de gent en un mateix lloc o recinte farà que alguns d'aquests es facin a l'aire lliure, cosa força delicada tenint en compte que ens trobem de ple en l'hivern, o bé que directament es facin amb una claca molt reduïda i amb retransmissió a través de les xarxes socials.

Aquesta és, de fet, l'opció majoritària dels principals partits que opten a obtenir representació al Parlament de Catalunya. Igualment s'han descartat els tradicionals autobusos plens de persones disposades a passar una estona assegudes en una cadira per escoltar els discursos dels candidats en una sala o pavelló. Primer per les restriccions d'aforament d'aquests espais i segon pel confinament municipal.

Un confinament que, de fet, es pot trencar per fer ús del dret a participació i assistir a mítings electorals. Amb tot, la polseguera aixecada per l'anunci de que aquesta possibilitat existeix i és ben legal, els partits polítics ja s'han afanyat a recomanar que no se'n faci ús. És a dir, que els mítings només acullin públic del mateix municipi on es realitzen, tal com sentíem que proposava el vicepresident del Govern i candidat d'ERC a presidir-lo,Pere Aragonès, en una entrevista a la Xarxa.