L’Audiència Nacional inicia aquest dilluns el judici pel cas Efial, una investigació que es remunta a una denúncia presentada el 2012 a l’Ajuntament de Torredembarra i que, amb els anys, es va ampliar a diversos municipis catalans. Entre els 19 encausats hi ha l’exalcalde torrenc Daniel Masagué, el fundador d’Efial, Antoni Martos, i els també exalcaldes d’Andreu Martí, de l’Ametlla de Mar; Josep Jaume Castellnou, de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, i Rafael Vidal, d’Ascó. També hi ha tècnics, assessors, advocats i altres persones vinculades a la consultora.

En el cas de Masagué, la Fiscalia Anticorrupció demana tres anys de presó pels presumptes delictes de prevaricació administrativa continuada i frau continuat en concurs públic. Segons l'acusació, entre els anys 2011 i 2013 l’aleshores alcalde hauria actuat de connivència amb Antoni Martos per adjudicar a Efial diversos contractes menors relacionats amb serveis fiscals, financers, pressupostaris i jurídics, vulnerant el procediment de contractació i amb la finalitat d’eludir els controls dels serveis municipals. La Fiscalia sosté que algunes d’aquestes decisions es prenien fins i tot de manera “clandestina”, fora de les dependències municipals. A Torredembarra estan sota sospita uns 500.000 euros que s’haurien defraudat a l’Ajuntament. El consistori es persona a la causa com a acusació particular per demanar recuperar els diners. Així ho va recordar l’alcalde torrenc, Raúl García, en el passat ple ordinària la vila.

La investigació sobre Efial va començar precisament a Torredembarra. L’any 2012, la llavors portaveu d’ERC al consistori, Montserrat Gasull, va denunciar presumptes irregularitats en la contractació de la consultora, que prestava serveis d’assessorament comptable i financer a l’Ajuntament. Dos anys després, el 26 de juny de 2014, la Guàrdia Civil va registrar l’Ajuntament durant catorze hores i va detenir Masagué, aleshores alcalde, juntament amb diversos regidors.

El cas torrenc va acabar obrint la porta a una investigació molt més àmplia sobre el funcionament d’Efial en altres ajuntaments. La Fiscalia sosté que la consultora hauria creat, en diferents municipis, una mena d’estructura paral·lela a l’administració local per gestionar recursos i adjudicacions i evitar els controls dels secretaris i interventors municipals. La investigació va acabar connectant amb l’anomenat cas 3%, sobre el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya.