Aquest dimarts s'ha realitzat a la platja d'Altafulla una d'una prospecció del fons marí per recavar dades sobre la dinàmica del mar, el moviment de les onades i els sediments en profunditat. Es tracta d'una batimetria que du a terme un equip de científics del Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC, vinculat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) a instàncies de l'Ajuntament d'Altafulla i en el marc del conveni amb la institució.

Arran de l'últim temporal viscut a la platja d'Altafulla i les afectacions que hi va deixar, des del consistori es van posar en contacte amb els membres del Laboratori per poder iniciar ja aquest estudi donat que hi havia hagut un temporal recent. I és aleshores quan les barimetries són més útils per l'objectiu que es busca, ja que permeten obtenir un mapa de com queden els sediments al fons del mar quan es donen aquests episodis, com ha explicat l'investigador del Laboratori d'Enginyeria Marítima, Iván Cáceres.

L'objectiu de l'estudi de la UPC, com ha detallat la coalcaldessa d'Altafulla, Alba Muntadas, és conèixer el fons marí i determinar quines actuacions dur a terme per estabilitzar la platja i fer-ho, fent compatible els interessos turístics de la vila amb la dinàmica d'aquest ecosistema natural.

Pel que fa a aquestes possibles solucions, Cáceres ha assenyalat que fins d'aquí a dos anys no es podrà comptar amb dades estadístiques suficients per valorar quin és el comportament del mar quan hi ha episodis meteorològics intensos i aleshores serà quan s'apuntaran possibles solucions que haurà de tirar endavant, si considera oportú, Costes de l'Estat.

Aquest dimarts s'ha dut a terme aquesta primera batimetria de les dotze que hi ha previstes anualment i que s'aniran fent després de temporals significatius. En paral·lel, com ha recordat Muntadas, és vigent el pla de gestió de la platja elaborat al 2020 i que preveu aportacions de sorra "amb criteri tècnic", com ha remarcat la coalcaldessa. També diverses actuacions en funció de les necessitats de cadascun dels trams de la platja, que presenten característiques diferents. Alguna d'aquestes també passa per la creació de sistemes dunars de protecció en entorns com per exemple el parc de Voramar.