Com és tradicional per aquestes dates famílies, empreses i entitats acostumen a felicitar les festes als seus familiars, treballadors, clients o socis amb diferents missives o fins i tot algun present. És el cas també del Centre d'Estudis d'Altafulla, que ja fa dècades que aposta per una nadala singular i molt especial. Es tracta d'un recull dels fets més destacats que succeïen a la vila ara fa 100 anys. Es tracta d'una publicació més de les que impulsa l'entitat si bé aquesta té un volum menor i està destinada exclusivament als socis, que la reben com a present per les festes. Un regal que elaboren diverses mans però principalment un dels membres de l'entitat, el Jaume Balaguer, que inicia la tasca ja a mitjans d'any.

Un altre dels membres de l'entitat, el Joan Carnicer, n'ha parlat aquest dimecres al programa 'L'Hora Local' d'Altafulla Ràdio i ha desgranat el contingut de la nadala, que passa per un recopilatori de les actes de les sessions plenàries, informació sobre l'activitat demogràfica a la vila i també un recull dels fets més rellevants del moment, amb el suport de l'hemeroteca.

Enguany amb la nadala toca rememorar el 1921, un any que ens va deixar fets transcendents i d'altres de curiosos i que serveixen de petit tast per veure com ha evolucionat la vida a Altafulla en aquest temps. Un dels esdeveniments destacats que s'hi recullen, com ha volgut assenyalar Carnicer, és l'avinguda d'aigua pel riu Gaià i les destrosses ocasionades al llarg de la seva llera. Va ser la gaianada de la nit del 17 al 18 d'agost.

Entre les altres qüestions que podem trobar recollides en la nadala d'enguany hi trobem també la imposició de 3 mesos de presó a un home per no dur bitllet en el trajecte de tren d'Altafulla a Tarragona, l'arranjament del carrer de Dalt gràcies a una de les donacions periòdiques que feia el Marquès de Tamarit, l'inici del cens de carros de la vila o la creació de la primera junta del Club Futbol Català Altafulla, que va esdevenir l'actual CE Altafulla. Tot i que aquest consta com a creat dos anys més tard, segons ha explicat el mateix Carnicer.