El 10è Festival d’Enceses va celebrar-se el passat dissabte 7 de juliol a Artesa de Lleida i va exhibir les millors i més potents enceses del bestiari popular, un dels símbols de la identitat de la cultura catalana i, a més, va premiar les millors enceses de tot Catalunya.

Enguany, van participar en la competició quatre elements de bestiari festiu català i el Drac de Santa Margarida, de la Riera de Gaià, va quedar en la primera posició amb un premi de 1.300€, que va rebre de mans de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. El jurat popular va valorar la posada plàstica de l’encesa, la combinació de la bèstia amb el foc, el ball de protocol i l’escenificació, els colors, el tipus de pirotècnia, la durada de l’encesa i les ganes de gresca dels seus membres.

En segon premi, dotat amb 1.100€ se’l va endur La Galera de Cambrils; el 3r premi, de 900€, el Drac Baluk, de Terrassa; el 4t premi, de 700€, el Drac Dom Fumera, de Badalona i el premi popular va anar a parar al Drac Baluk de Terrassa.

Un guardó, com ha destacat Eduard Sedó, cap de colla del Drac de Santa Margarida, que els fa sentir-se "molt satisfets".

La Riera ja ha començat la seva festa major en honor a Santa Margarida, i per això, el Drac aprofitarà per fer una encesa especial en motiu del guardó que ha obtingut a Artesa i també pels set anys de la seva creació, que ha celebrat aquest dimarts 10 de juliol.

El Drac de Santa Margarida va sorgir ara fa set anys del Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera, una entitat centenària de la població del Baix Gaià. Tot i que ara té entitat pròpia i 20 membres estables, encara té una especial vinculació amb el Ball de Diables i hi col•laboren plegats en sortides i activitats. El Drac el va construir el mestre escultor Joan Miró i Oró, de la Serra d’Almos, pesa 50 kg i té 8 punts de foc.

El Drac surt tres vegades per la festa major de la Riera: el 19 de juliol es va fa la vetlla del Drac, el 20 de juliol el correfoc i el 21 al ball en honor a la patrona Santa Margarida, a banda de les sortides i intercanvis que fa amb altres poblacions.