El Govern de Catalunya ha acordat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el Teatre Metropol de Tarragona i delimitar-ne l’entorn de protecció. L’edifici té una importància històrica i social a Tarragona, no només per la seva antiguitat com a equipament cultural referent a la ciutat, sinó també pel seu arrelament històric a través del Patronat Obrer, que es remunta a mitjan segle XIX.

Els orígens del teatre se situen a principis del segle XX, concretament l’any 1908, quan l’edifici anomenat Casa Mirall era la seu del Patronat Obrer, on s’impartia formació als fills de treballadors de la classe obrera. El Patronat va decidir construir un teatre, que ocuparia els jardins d’aquesta casa, i va encarregar-ne a l’arquitecte Josep M. Jujol la construcció.
L’interès arquitectònic del Metropol és innegable, no només per ser una de les obres més reeixides de Jujol sinó perquè, en ser reconeguda la seva importància, es fa visible també un camí alternatiu de l’arquitectura catalana que havia estat silenciat fins fa poques dècades.

Amb una important càrrega simbòlica i iconogràfica i amb una profusió decorativa i artística que recull el ric imaginari personal de Jujol, el Metropol és una obra inclassificable, a cavall entre el modernisme i el noucentisme, però amb una desinhibició creativa i una concreció figurativa que la van convertir en una obra tabú, necessàriament silenciada quan els postulats del racionalisme esdevingueren un dogma. És una construcció que surt completament de la rutina i que és una mostra d’una creativitat que molts han relacionat amb l’aleshores encara incipient avantguardisme internacional.

Durant la guerra civil, el teatre va ser malmès i, més tard, va ser modificat per transformar-se en sala de cinema. L’any 1995, l’arquitecte Josep Llinàs va fer-hi una restauració, en la qual va recuperar les parts originals de Jujol, i va construir un volum annex de suport al teatre, de manera que va ampliar l’escenari. La restauració de Llinàs ha estat àmpliament reconeguda i, fins i tot, augmenta la rellevància de l’edifici.