Jansà i Farré en una imatge d'arxiu. Foto: Altafulla Ràdio
10 de juliol del 2024
El jutge arxiva la denúncia per assetjament del cap de l'àrea de Comunicació de l'Ajuntament d'Altafulla contra membres d'Alternativa, Junts i el PDeCAT
La interlocutòria conclou que les crítiques a Twitter eren llibertat d'expressió i no constituïen delictes penals, i l'acusació ho recorrerà perquè s'investigui
La instrucció del cas d'assetjament al cap de l'àrea de Comunicació de l'Ajuntament d'Altafulla i director d'Altafulla Ràdio, Albert Jansà, s'ha tancat sense que es sol·liciti obrir una vista judicial. El jutge d'instrucció número 5 del Vendrell ha decretat el sobreseïment del procediment penal perquè, segons la interlocutòria, detecta "absència d'indicis de criminalitat contra els denunciats" .
El gener del 2023 Jansà va denunciar "coaccions i assetjament", presumptes delictes patits des del novembre del 2022 a través de perfils falsos de la xarxa social Twitter. Arran d'aquesta denúncia es va investigar al regidor d'Alternativa Altafulla, Francesc Farré, llavors amb les competències de Comunicació com a membre de l'equip de govern, i els aleshores regidors Hèctor López-Bofill, de Junts per Altafulla, i Xavier Rofas, no adscrit. També s'investigava dues persones afiliades a Alternativa Altafulla, una d'elles actualment regidora electa.
Des d'Alternativa s'ha fet públic aquest arxivament judicial amb satisfacció, perquè els seus membres han estat un any "assenyalats" com a responsables d'aquests perfils falsos que assetjaven Jansà. Farré assegura que, tot i que Jansà "sí que ha patit un assetjament, Alternativa no està darrere d'aquestes accions".
En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés Altafulla Ràdio, el jutge afirma que l'activitat professional de Jansà "no és privada" com tampoc ho seria la seva implicació en una entitat cultural (el Grup de Diables d'Altafulla) i que, per tant, està subjecte a "una resposta social que, en ocasions, és divergent o crítica o, fins i tot, injuriosa, però sempre aliena a la intervenció del dret penal".
Igualment, el jutge diu que la denúncia feta no pot considerar-se com a delicte d'odi i ho atribueix a la llibertat d'expressió, perquè "tot i el patiment i angoixa de la víctima" cal tenir en compte altres qüestions com "la intensitat de l'atac a la integritat del perjudicat". L'escrit de desestiment conclou que el dret penal no és la resposta adient al retret d'aquestes conductes, si és que cal depurar-les.
Aquesta resolució serà recorreguda per Albert Jansà, qui insta el jutge a investigar qui hi ha darrere els perfils falsos de Twitter. El seu advocat, Andreu Van den Eynde, ho ha anunciat a Altafulla Ràdio, i considera que "és clau conèixer qui hi ha darrere els perfils per determinar quines motivacions té".
Des d'Alternativa es roman a l'espera de les conseqüències que pugui tenir aquest sobreseïment del cas i no descarten fer alguna acció pel "desgast en la imatge pública i personal" dels denunciats que, al seu parer, ha suposat aquest procediment.
Per la seva banda, un altre dels imputats pertanyents a l'àmbit polític, l'exregidor de Junts per Altafulla, Hèctor López-Bofill, celebra l'arxivament de la causa.
Mentre, qui fou regidor del PDeCAT no adscrit en l'anterior mandat, Xavier Rofas, considera que la seva inclusió en la causa no tenia raó de ser i no ha volgut valorar el sobreseïment.
Francesc Farré, regidor d'Alternativa Altafulla
Andreu Van den Eynde, advocat d'Albert Jansà
Hèctor López Bofill, exregidor de Junts per Altafulla