El Centre d'Estudis d'Altafulla presenta el número 29 de L'Oliverot, una edició especial que recull articles inèdits de Joan Vives Milà, Fill Predilecte d’Altafulla, soci fundador de l’entitat i primer president després de l'interinatge de Salvador Sellarés.


Joan Vives Milà, que va morir el desembre de 2023, va ser un referent en l'àmbit de la recerca i divulgació històrica a Altafulla. Al llarg de la seva trajectòria, va escriure nombrosos articles i publicacions, alguns dels quals no havien vist encara la llum. Ara, el Centre d’Estudis d’Altafulla ha volgut retre-li homenatge recopilant i publicant aquests textos en aquest nou número de la revista. A més de textos escrits per persones que el van conèixer o que han estudiat la seva figura.


És el cas del president del Cercle Artístic d’Altafulla, Salvador Anton, qui ha explicat en aquesta emissora que la seva aportació al recull es basa en la faceta de Vives com a artista del gravat sobre fusta, de la xil·lografia.

Anton serà un dels encarregats de presentar el nou volum d’aquesta col·lecció editada pel Centre d’Estudis d’Altafulla al costat de Joan Albert i Magda Blanch, ambdós també coneixedors de la figura de Joan Vives però des d’altres vessants, com per exemple la seva relació amb la pagesia, com a “pagès il·lustrat”. I de la seva implicació tant en la vida social com política i cultural de la vila. És un llegat que cal reconèixer i preservar, com destaca la regidora de Cultura, Gema Maymó. I que es pot divulgar gràcies als seus escrits i també a través de les persones que l’han pogut conèixer. Una coneixença, com destaca Antón, que pot ser directa o bé a través d’altres persones que l’han conegut o dels seus escrits.

Per apropar-se a la figura de Joan Vives, es pot assistir aquest divendres, 21 de febrer, a les 19h a la sala Teresa Manero, on es farà l’acte de presentació del número que fa 29 de L'Oliverot.
 

Nascut a Altafulla el 1932 i conegut com “Joan de la Cecília”, era artista tallista de la fusta i pagès il·lustrat. Va ser regidor en els darrers anys de l’alcalde Jaume Vidal i primers de l’alcalde Joan Pijuan. En aquest període, juntament amb els també regidors Albert Boronat i Víctor Simó, s’inicià una campanya d’embelliment de la població, sent-ne els primers fruits el monument i la font dedicats a Joaquim Gatell i Folch (el Caid Ismaïl) i la font de la plaça del Pou (1969). La fesomia de la part antiga d’Altafulla que podem veure encara avui la devem, en essència, a ells.

Va ser president de la Cooperativa Agrícola d’Altafulla i, per tant, de la Violeta. Posà totes les facilitats per celebrar a la sala de la Violeta el primer debat democràtic a Altafulla després de la dictadura (1977). Facilità que la Violeta es municipalitzés mercès a la seva venda a l’Ajuntament. Membre fundacional de l’Orfeó Nous Rebrots (1964) i cantaire durant algunes dècades, i membre actiu i un dels facilitadors del naixement del Xilofòrum d’Altafulla (creat pel mestre Antoni Gelabert a la segona meitat dels 60). També fou membre dels Castellers d’Altafulla des dels seus inicis el 1973, i un dels components inicials dels Grallers d’Altafulla (1975), continuadors de la coneguda saga dels Rates.
 
Regidor en el segon ajuntament democràtic (1983-1987), i autor de les plaques dels noms dels carrers de Baix a Mar (1973) i d’altres, posteriorment. Membre del Grup de Recerques d’Altafulla de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (1974-76), i un dels onze socis fundadors del Centre d’Estudis d’Altafulla, sent el primer signant de l’Acta Fundacional (gener de 1977).

Primer president del Centre d’Estudis (després de l’interinatge de Salvador Sellarès fins a la primera Assemblea) i en successives ocasions. Autor d’articles i llibres publicats pel Centre d’Estudis d’Altafulla (Coses d’abans,  2002, Petites històries i personatges populars (2017). D’alguna manera, és com un dels últims guardians de la memòria d’Altafulla en qüestions poc conegudes o no escrites.