El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous els primers pressupostos des del 2023 i del Govern de Salvador Illa gràcies als vots favorables del PSC, ERC i els Comuns. La resta de grups parlamentaris hi han votat en contra. D’aquesta manera, es posa punt final al període més llarg sense nous pressupostos en democràcia. El cap del Govern ha remarcat que “avui és un dia important per a Catalunya”, perquè “hem aprovat el pressupost més expansiu que mai s’ha aprovat a Catalunya: 49.200 MEUR”.

Els comptes de la Generalitat per al 2026 ascendeixen a 49.162 MEUR, 9.126 MEUR més que els darrers pressupostos aprovats. Salut serà el departament amb més dotació, amb 13.840 MEUR, seguit d’Educació, amb 8.356 MEUR, i Drets Socials, amb 4.248 MEUR.

El pressupost incorpora també 893 MEUR derivats dels acords polítics amb ERC i els Comuns, amb actuacions vinculades, principalment, al reforç de l’Agència Tributària de Catalunya, la recuperació del projecte de la línia orbital ferroviària i noves mesures en matèria d’habitatge, com la regulació de l’especulació urbanística i la conversió d’oficines buides en habitatge protegit. Concretament, 533 MEUR per als acords amb els republicans i 360 MEUR per als pactes amb la formació liderada per Jèssica Albiach.

L’aprovació dels comptes dona estabilitat al Govern en minoria de Salvador Illa i reforça la seva voluntat d’esgotar la legislatura. A més, l’executiu preveu tancar el 2026 amb un dèficit del 0,1% del PIB i reduir el pes del deute de la Generalitat respecte al conjunt de l’economia catalana.

EL PERÍODE MÉS LLARG SENSE PRESSUPOSTOS EN DEMOCRÀCIA

L'última vegada que el Parlament va aprovar pressupostos va ser el 10 de març del 2023, tres anys i gairebé quatre mesos després, la cambra ha tornat a donar llum verda a uns comptes que formalment són per al 2026, però que tot apunta que poden ser per a tot el que queda de legislatura.

Fins ara el període més llarg entre pressupostos era l'interval entre els comptes aprovats el març del 2017, amb Carles Puigdemont de president, i els de la pandèmia de l'abril del 2020, amb Quim Torra i després de l'aplicació del 155.