L’excavació al Cementiri de Salomó és una de les properes actuacions previstes dins del Pla de fosses de la Generalitat. El programa es va posar en marxa l’any 2017, i des d’aleshores ha permès l’obertura de 21 fosses de la Guerra Civil, la identificació de set persones que hi estaven enterrades, i la recuperació de 292 persones.

Està coordinat pel Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, i estableix protocols d’actuació, planifica i prioritza l’obertura de noves fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Es calcula que a Catalunya hi ha més de 500 fosses de la Guerra amb milers de persones enterrades.

Les últimes excavacions s’han dut a terme entre els mesos de maig i juliol d’aquest 2019 a Caseres i a Batea (Terra Alta), i al Cementiri d’Alguaire (Segrià), on els treballs encara continuen en marxa.

Al setembre, hi ha prevista una nova actuació a la Foradada (Noguera), on es preveu recuperar almenys un individu d’una fossa ubicada a la Serra Alta, on van tenir lloc diversos dies de combats entre l’exèrcit republicà i les tropes rebels que avançaven pel territori.
La fossa del Cementiri de Salomó encara no té data d’obertura, i en aquest cas s’hi esperen trobar almenys les restes de dos soldats republicans.

El Programa d’identificació genètica, que complementa el Pla de fosses, disposa d’una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada i per tant retornada a la família. Si la identificació no és possible, les restes han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobades, tal com marca la Llei de fosses.

Aquesta base de dades compta actualment amb unes 2.000 mostres d’ADN de familiars de víctimes i amb un centenar de mostres genètiques d’individus localitzats en fosses.

Les persones que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal. La donació és gratuïta, indolora i clau per poder identificar les víctimes de les fosses comunes. Per contra, l’extracció d’ADN d’una resta òssia d’una fossa és un procés complex i car. Una extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros.