El Tribunal Suprem ha obert una causa contra l’exalcalde d’Altafulla i actual diputat dels Comuns al Congrés, Fèlix Alonso, per un presumpte delicte de prevaricació administrativa vinculat a l’adjudicació directa de contractes durant el seu mandat al capdavant del consistori (2011-2019). La decisió suposa un nou pas en un cas que s’arrossega des de fa anys i que té l’origen en una investigació de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Segons la interlocutòria de l’alt tribunal, Alonso hauria incorregut, “presumiblement per donar aparença de legalitat i sabent que no ho era”, en una dinàmica de contractació mitjançant contractes menors que “eludia els requisits de publicitat, permetia l’adjudicació directa i possibilitava una elecció arbitrària de l’adjudicatari”. El Suprem conclou que “podem considerar que hi ha indicis que apunten als elements d’un presumible delicte de prevaricació administrativa” per un “fraccionament de contractes”.

La investigació se centra principalment en contractes adjudicats a les empreses Milà Advocats SLP i Sinergia Energia Dret i Medi Ambient SLP. En el cas de Sinergia, el tribunal apunta que Alonso va “mantenir diverses relacions sense estar subjecte a la normativa” i sense cap “informe de l’òrgan de contractació que ho justifiqui, ni expedient, ni informe del secretari”.

Entre els exemples detallats, hi figura la redacció dels plecs de contractació del casal la Violeta, per un import de 5.000 euros, dels quals “no consta cap expedient relacionat amb el tema”, malgrat existir una factura abonada. També s’assenyala un contracte menor d’assessorament jurídic amb facturació mensual que es va allargar un any, amb tretze factures regulars i “nou factures més fora de contracte”, algunes amb “un informe de fiscalització disconforme”.

Pel que fa a Milà Advocats, el Suprem destaca que el contracte menor inicial d’un any s’hauria prorrogat de facto durant tres anys amb “dotze factures sense contracte”, a més d’altres imports cobrats sense cobertura contractual. “Encara que la durada fos per un any, es va prorrogar per més temps i es va fraccionar el preu perquè no superés els 18.000 euros i, així, fer-ho passar per un contracte menor”, conclou el tribunal.

A més, l’alt tribunal no descarta que, en funció de l’evolució de la investigació, puguin derivar-se altres delictes, ja que “aquella irregular manera de contractar ha anat acompanyada d’una dinàmica de facturació per fer pagament dels serveis”.

Els fets es remunten a una investigació iniciada per l’Oficina Antifrau de Catalunya arran d’una denúncia presentada el 2022. El cas es va fer públic l’octubre del 2024, quan aquest organisme va concloure que existia un “fraccionament prohibit de contractes”. Però tot i detectar irregularitats, Antifrau va assenyalar que “no s’ha pogut acreditar per manca de proves ni un tracte de favor ni corrupció”. Paral·lelament l’organisme també remarcava el fet que l’adjudicació inicial va ser signada per la llavors primera tinent d’alcaldia, Montse Castellarnau, quan “l’òrgan competent per efectuar aquesta contractació i tramitar l’expedient era l’alcalde”.

L’endemà de conèixer-se les conclusions d’Antifrau es va confirmar que els Mossos d’Esquadra havien assumit la investigació. La policia judicial havia entrat al consistori l’1 d’octubre de 2023 per recollir documentació i ampliar la informació sobre el cas, que ja passava de l’àmbit administratiu al judicial.

La investigació va continuar sota secret de sumari fins que, l’abril del 2025, el jutjat d’instrucció número 4 del Vendrell va prorrogar les diligències. Després que aquest enviés una exposició raonada el 26 de desembre passat, atesa la condició d’aforat de Fèlix Alonso, ara el cas entra ara en una nova fase. El Suprem haurà de determinar si els indicis detectats es concreten en responsabilitats penals. El magistrat Vicente Magro ha estat designat instructor de la causa.