El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat el president de la Generalitat, Quim Torra, a un any i mig d'inhabilitació per un delicte de desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) que ordenaven retirar els llaços grocs i les pancartes a favor dels presos independentistes de la façana del Palau de la Generalitat i de la resta d'edificis públics en període electoral. També ha establert que haurà de pagar 30.000 euros de multa. La fiscalia demanava un any i vuit mesos d'inhabilitació, mentre que l'acusació popular, exercida per Vox, en reclamava dos anys. El TSJC va jutjar Torra per un delicte de desobediència o subsidiàriament un de denegació d'auxili en no acatar inicialment les ordres de la JEC.

Malgrat ser el primer president de la Generalitat jutjat i inhabilitat mentre ocupa el càrrec, la sentència del TSJC no sorprèn al sector independentista. El secretari de la territorial d’Altafulla de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Pere Piqué, l’ha titllat de “previsible”, i ha apuntat a la convocatòria d’eleccions abans que la sentència sigui ferma. Considera que la decisió torna a ser una “amenaça”, com ja ho va ser el fet de jutjar-lo.

Minuts abans de conèixer aquesta sentència, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha determinat que el líder d'ERC i electe als comicis europeus, Oriol Junqueras, tenia immunitat abans de la sessió de constitució del Parlament Europeu del dia 2 de juliol i que aquesta “implica l'aixecament de qualsevol mesura de presó provisional imposada abans de ser declarat electe”. D’aquesta manera, el TJUE assegura que si el Suprem el volia mantenir en presó provisional, havia de sol·licitar a l'Eurocambra la “suspensió” de la immunitat. Així, en la sentència publicada aquest dijous al matí, l'alt tribunal amb seu a Luxemburg ha donat la raó a Junqueras.

El dictamen també conclou que la condició d'eurodiputat s'obté només per la “mateixa elecció” a les urnes i la proclamació oficial dels resultats. Per tant, es carrega implícitament el tràmit del jurament de la Constitució com a requisit imprescindible per ser membre de l'Eurocambra.

Aquest dictamen marca jurisprudència a la UE sobre el sistema electoral que regeix els comicis al Parlament Europeu i sobre el grau i abast de la immunitat que tenen els eurodiputats. Després de conèixer aquesta sentència, l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, n’ha reclamat la “llibertat immediata”.