El grup dels Comuns al Congrés dels Diputats mantenen la seva confiança en el seu representant per la demarcació de Tarragona, Fèlix Alonso. Tots els diputats de la formació van votar a favor del suplicatori emès pel Tribunal Suprem perquè la Cambra Baixa retirés la immunitat com a diputat a l’exalcalde d’Altafulla i van contribuir a què, efectivament, la mesura tirés endavant per unanimitat.

En un comunicat emès als mitjans de comunicació, el partit recorda que el suplicatori “és un tràmit previst a la Constitució perquè la justícia pugui continuar treballant” i que “no és cap judici sobre la innocència ni la culpabilitat de Fèlix Alonso, és un pas més del procediment”. És per això que asseguren que “en cap cas obstaculitzarem cap procés judicial” i van votar a favor assegurant que confien en Fèlix Alonso, “en la seva honestedat i en dècades dedicades al servei públic”. I es mostren convençuts que, “amb totes les garanties, podrà demostrar que va actuar sempre al servei de l'interès general”.

Igualment reiteren que “Alonso ha col·laborat amb la justícia i les institucions des del primer moment, i els Comuns l'hem acompanyat en tot aquest procés”, tot recordant que vaa declarar voluntàriament davant el Suprem al juny i ha renunciat a presentar al·legacions. Així mateix afirmen que l'acusació popular que va iniciar el procediment, "Querellants per la República", ja no està personada en la causa i que Alonso “és el primer que vol que això avanci per poder defensar-se amb totes les garanties”.

Pel que fa als fets pels quals s’investiga l’exalcalde d’Altafulla (2011-2019) recorden que “en cap moment s'ha parlat d'enriquiment personal ni d'un sol euro de diners públics desviat”. Així, asseveren que “no som davant d'un cas de corrupció, sinó d'una qüestió administrativa”.

Finalment en el comunicat del partit, parlen dels contractes sota sospita i afirmen que “es tracta de serveis d'assessorament jurídic que es van prestar i que responen a necessitats reals d'un ajuntament petit com el d'Altafulla, que en els anys investigats vivia una forta pressió urbanística i que, pels límits de la llei Montoro, va arribar a no tenir ni un jurista en plantilla”. Defensen, així mateix, la contractació de “professionals qualificats, amb trajectòria i a preus de mercat”. Finalment puntualitzen que “el que es discuteix és com es van tramitar aquests contractes, i serà la justícia qui determini si la fórmula administrativa utilitzada era la més adequada”.