26 de juny. Avui es compleix un any del que va marcar un abans i un després en la vida política i social de Torredembarra. Dotze hores on l'expectació al municipi feia que la gent se sentís més implicada que mai amb la seva vila. Telenotícies i portades de diaris omplien les seves planes. Torredembarra s'havia convertit en el punt de mira de tot l'Estat espanyol. I no per les seves platges i el seu patrimoni cultural. El 26 de juny a quarts de 9 del matí saltava l'alarma a les portes de l'Ajuntament. Un nou presumpte cas de corrupció d'aquells que ens arriben massa sovint, el vivíem al costat de casa. Pere Font, Francisca Felguera, Ignasi Duran, Èlia Rodríguez, Jose Oviedo i Santi Ardèvol eren els noms que més sonaven. I qui els liderava, qui estava al capdavant de l'equip de govern, el convergent Daniel Masagué, es passava hores retingut a la casa consistorial.

Centenars de persones esperaven impacients la seva sortida, que van acompanyar amb insults i crits despectius ben entrada la mitjanit. La investigació dels cossos de seguretat començava, i el primer pas acabava amb els edils de la Junta de Govern Local imputats i un alcalde a la presó. També empresaris del municipi acabaven imputats en el cas.

El també convergent Pere Font agafava les regnes del govern per continuar amb el dia a dia de la gestió municipal, i dies més tard el socialista Enric Grangel tirava endavant en un dels moments més complicats que probablement ha viscut mai la Torre un govern de concentració.
Ara fa tot just un mes, les eleccions municipals tornaven a conformar un nou panorama polític, en aquest cas encapçalat per Eduard Rovira (ERC).

Un any després d'esclatar, el cas Torredembarra encara està ben viu. Ara fa uns dies van sortir a la llum suborns i ingressos extraoficials, però encara queden moltes peces per encaixar en aquest trencaclosques, gran part del qual encara es troba sota secret de sumari. El jutjat d’instrucció del cas investiga delictes de prevaricació, malversació i blanqueig.