L’exalcalde d’Altafulla (2011-2019) i actual diputat de Sumar al Congrés, Fèlix Alonso, ha declarat aquest dilluns davant el Tribunal Suprem (TS) com a principal investigat en una causa per un presumpte delicte de prevaricació relacionat amb diverses contractacions de serveis jurídics externs efectuades durant la seva etapa al capdavant de l’Ajuntament d’Altafulla. 

Un cop finalitzada la compareixença, el grup dels Comuns al Congrés ha fet públic un comunicat en què sosté que Alonso ha ofert una explicació completa dels fets i ha col·laborat amb la justícia. Segons la formació, el diputat "ha declarat davant el Tribunal Suprem responent a totes les preguntes formulades per les parts, de manera clara i coherent, explicant amb precisió tant la legitimitat de les contractacions efectuades com la plena licitud de la seva forma i del seu objecte". El comunicat també remarca que, malgrat la seva situació processal, Alonso "té reconegut el dret a no declarar" en relació amb altres procediments vinculats a aquesta mateixa causa, però que ha optat per respondre a les preguntes formulades durant la declaració.

Els Comuns situen les contractacions investigades en el context de l’evolució que va experimentar Altafulla “entre els anys 2010 i 2020”. Segons exposen, durant aquella dècada el municipi "va experimentar un creixement extraordinari, multiplicant aproximadament per tres la seva població", un augment que, asseguren, no va anar acompanyat d’un reforç equivalent dels recursos humans de l’administració local. 

En aquest sentit, atribueixen aquesta situació, entre altres factors, a les limitacions imposades per la coneguda com a ‘Llei Montoro’, que, segons el comunicat, dificultava la incorporació de personal especialitzat a les administracions públiques. Això, afegeixen, hauria obligat l’Ajuntament a recórrer a assessorament extern per afrontar les necessitats derivades de la “pressió urbanística, turística i especulativa”. I en aquest sentit, la formació defensa que la contractació del despatx professional de Salvador Milà i, posteriorment, del despatx Sinergia va respondre "exclusivament a criteris d’especialització tècnica, experiència professional i confiança derivada d’aquesta capacitació, i en cap cas a consideracions de naturalesa política o partidista".

El comunicat també argumenta que existeix "un rellevant debat doctrinal i jurisprudencial" sobre la manera com s’han de contractar els serveis d’assessorament jurídic especialitzat, atesa la seva naturalesa específica i el component de confiança personal que, segons sostenen, incorporen aquest tipus de prestacions. A més, els Comuns també asseguren que la mateixa instrucció ha evidenciat l’existència d’"informes tècnics contradictoris". Mentre alguns, afirmen, avalen la fórmula de contractació emprada, d’altres expressen reserves sobre la possible recurrència d’algunes prestacions i sobre la conveniència d’haver utilitzat procediments de concurrència pública. Tot i això, la formació manté que "els serveis prestats per cadascun dels despatxos contractats eren singulars, diferenciats i perfectament individualitzables", una circumstància que, segons manifesta, estaria acreditada per la documentació incorporada al procediment i per les declaracions practicades durant la instrucció.

Finalment, els Comuns conclouen que, fins i tot si es considerés inadequada la fórmula de contractació utilitzada, "ens trobaríem, en el pitjor dels casos, davant d’una eventual qüestió administrativa en l’àmbit de la contractació pública". En aquesta línia, sosté que "en cap cas es desprèn dels fets investigats l’existència dels elements típics exigits pel dret penal", i defensa que aquest ha de quedar reservat a conductes que suposin "una vulneració greu i conscient de l’ordenament jurídic", circumstància que considera "absolutament absent" en aquest procediment.