L’Agència Catalana de l’Aigua, com a responsable pública de les conques internes del país, negocia amb Repsol, propietari del pantà del Catllar, un canvi en la gestió de la infraestructura. Es vol que el riu Gaià recuperi el seu cabal ecològic i que arribi al mar de manera permanent i no només en grans avingudes puntuals d’aigua com la de la gaianada que s’ha viscut aquests dies.

Per fer-ho cal canviar el model de gestió que s’ha estat aplicant els últims anys i permetre que la presa del Catllar s’obri d’una manera més regular per nodrir el riu. Així mateix cal que la cota de l’embassament no sigui massa elevada per no negar el bosc de ribera que hi ha al seu voltant, tal com ha passat a causa dels temporals. Aquestes mesures serien més fàcils d’aplicar si la titularitat del pantà fos de l’administració. Amb tot, des de l’ACA, el cap de l’àrea de control de qualitat de l’aigua, Toni Monné, ha explicat al programa Carrer Major, que un canvi de titularitat és complex i s’han de tenir en compte els costos econòmics que pot comportar per a l’administració pública.

Aquesta setmana s’ha deixat anar un cabal generador del pantà del Catllar que ha permès que el riu Gaià torni a arribar al mar. Monné ha reconegut que aquestes operacions són molt beneficioses, però també delicades, perquè al tram final del riu hi han proliferat diverses infraestructures i serveis relacionats amb la urbanització de les zones per on passa. És el cas d’un col·lector que ara es preveu moure tot i que ha calgut consensuar la intervenció amb el territori, els regants i els propietaris de les finques afectades. Monné ha explicat que el projecte ja està en licitació.

Enguany s’han alliberat cabals generadors del pantà del Gaià dues vegades. La primera al febrer, just després del temporal Glòria i l’altra aquesta setmana. El directiu de l’ACA ha reconegut que haurien volgut obrir les comportes abans, però que el procés és tècnicament complex i no es podia fer durant el confinament. Aquestes gaianades permeten aportar cabal al riu i refermar el seu camí, que s’havia desdibuixat perquè no hi baixava prou aigua.