SynuClean-D és el nom de la molècula que podria marcar un abans i un després en la vida dels malalts de Parkinson. Es tracta d’un descobriment d’un equip d’investigadors de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que han detectat com aquesta molècula deté i reverteix la neurodegeneració que provoca la malaltia.

Salvador Ventura és el coordinador de la investigació. És catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB, estiueja a Altafulla des de fa més de trenta anys, i va ser passejant pels camins del Baix Gaià on va començar a pensar en el projecte.

Segons l’Organització Mundial de la Salud (OMS), la malaltia de Parkinson afecta una de cada 100 persones majors de 60 anys. Actualment, hi ha prop de 6.300.000 persones al món que la pateixen, i la previsió és que al 2030 aquesta xifra superi els 12 milions. Els símptomes motors més freqüents són el tremolor, la rigidesa, la lentitud de moviments, i la inestabilitat postural. Es tracta de la segona malaltia neurodegenerativa que afecta més gent després de l’Alzheimer, i va associada directament a l’envelliment. Tot i això, hi ha persones que comencen a notar els símptomes d’una manera prematura entre els 30 i els 40 anys.

En una entrevista a ‘Carrer Major’, Salvador Ventura ha explicat que a hores d’ara el tractament que existeix per fer front a la malaltia és “simptomàtic”. Ha explicat que millora significativament les capacitats dels malalts, però no atura la mort de les neurones i la patologia continua avançant.

La causa és l’acumulació de la proteïna alfa-sinudeína en les neurones que generen la dopamina, una substància que ens permet coordinar els moviments i gaudir d’una mobilitat normal.

Els responsables de la investigació han analitzat més de 14.000 molècules per acabar trobant aquesta capaç d’inhibir l’iniciï del procés que acaba desencadenant la malaltia.

De moment, aquests avenços s’han experimentat amb el cuc 'Caenorhabdiis elegans' -el més utilitzat per a l’estudi de malalties neurodegeneratives-, amb el qual s’han obtingut molt bons resultats. S’ha demostrat que aquest inhibidor redueix notablement l’agregació d’alfa-sinudeína, millora la mobilitat de l’animal, i el protegeix contra la degeneració neuronal. Uns beneficis que els fa ser optimistes de cara a aplicacions terapèutiques futures en persones.

Primer de tot, però, cal buscar el finançament necessari per continuar amb la recerca. Per tirar endavant la investigació, s’ha engegat una campanya de micromecenatge perquè hi puguin participar totes aquelles persones que ho desitgin. De fet, la idea va sorgir arran de la voluntat de moltes famílies amb algun dels membres afectats per la malaltia de col·laborar-hi.

Les aportacions es poden fer a través del portal web www.precipita.es, una plataforma de la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia que funciona com a punt de trobada dels investigadors, i que avalua científicament la viabilitat de la proposta.

A hores d’ara, el projecte ‘Una cura para la enfermedad del Parkinson’ ja ha recollit 9.640 euros, i la fita dels seus impulsors és arribar a la xifra dels 25.000 euros.

Un cop recollits els fons necessaris, els investigadors experimentaran quina és la resposta en un model de mamífer afectat per la malaltia, i realitzaran el primer assaig de seguretat.

En cas de funcionar, el següent pas serà aplicar el descobriment en persones. Salvador Ventura ha parlat d’un termini aproximat de sis anys.