Discursos contundents els que s’han pogut sentir aquest dimarts al vespre a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Altafulla. La corporació municipal ha celebrat una sessió extraordinària i urgent per sumar-se al rebuig del món local contra la sentència de l’1 d’octubre.

Ho ha fet a petició de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), amb els vots a favor de L’EINA, Junts per Altafulla i el regidor Jaume Sànchez d’AA, i l’abstenció del PSC, d’Ara Altafulla i dels altres tres regidors d’AA –Montse Castellarnau, Marisa Méndez-Vigo, i Francesc Farré.

El ple ha tirat endavant una moció de rebuig a una sentència que titlla de “condemnatòria” i que “constata una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya”.

El text reclama “la llibertat immediata de tots els presos i preses polítics” i exigeix “l’amnistia de tots ells i elles, i de tots els exiliats i exiliades” amb la voluntat de “reconèixer cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors a aquesta data”.

Amb aquesta aprovació, l’Ajuntament d’Altafulla ha pres el compromís de “treballar conjuntament” amb el Parlament i el Govern de la Generalitat, i “estar disposat a ser convocat a una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat”; així com amb el dret a l’autodeterminació, i al dret polític fonamental recollit en tractats internacionals com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. En aquesta línia, la moció insta també a “resoldre el conflicte polític existent per la via democràtica i pacífica”, i exigeix al govern de l’Estat espanyol “respectar la legitimitat de les persones escollides democràticament, així com les decisions i acords que se’n derivin”.

Així mateix, l’aprovació del text reafirma el caràcter “pacífic i no violent” del moviment independentista català, i la “més ferma voluntat de seguir treballant per garantir els drets i les llibertats de la ciutadania d’Altafulla, la defensa del diàleg i dels principis democràtics, la pluralitat política, i el respecte a la separació de poders”.

D’acord amb la moció, l’Ajuntament d’Altafulla s’adherirà a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, tant a nivell nacional com internacional, i convida la ciutadania a participar en “totes les lluites compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats”.

L’aprovació també compromet els representants municipals a participar en l’acte convocat pel president del Govern català el dia 26 d’octubre al Palau de la Generalitat.

El coalcalde, Jordi Molinera, ha estat l’encarregat de llegir la moció, que ha acabat entre els aplaudiments del públic assistent. Una moció que Molinera ha volgut aclarir “tracta de llibertat, i no d’independència”. Ha insistit en el dret del poble de Catalunya de “poder decidir”, i s’ha mostrat “orgullós” que el text presentat no hagi rebut cap vot en contra.

Hèctor López Bofill, portaveu de Junts per Altafulla, ha titllat el moment que estem vivint “d’urgència nacional”. Ha mostrat el “més rotund rebuig polític i jurídic” a la sentència, així com “l’absoluta solidaritat amb les persones injustament empresonades”. Per Bofill, la sentència és “la perpetració de la infàmia”, i “una greu violació dels drets fonamentals i de les llibertats democràtiques”.

Ha acusat la justícia espanyola “d’haver-se inventat el delicte de sedició”, davant la impossibilitat de demostrar el mínim indici de violència”. “Un tipus penal –ha afegit- que atenta contra el dret de llibertat de manifestació”. En aquest context, ha sentenciat que “quan un estat és incapaç de respectar els drets més bàsics, tens tot el dret del món d’exigir la fundació d’un nou estat que es correspongui amb la teva realitat nacional, i sortir d’aquest altre estat que es comporta de manera tirànica”.

Alternativa Altafulla també ha volgut expressar el seu malestar per la sentència, així com la solidaritat amb els condemnats i les seves famílies. Segons el regidor Francesc Farré, la intenció era presentar una segona moció, “des d’una òptica més transversal per condemnar alguns dels aspectes de la sentència”. La proposta, però, no ha pogut sotmetre’s a votació donat que ha entrat per registre un cop ja havia estat convocada la sessió plenària extraordinària i urgent.

Farré ha llegit el text que hi volien incloure, que ha presentat una sentència “dura judicialment i políticament excessiva, que culmina un procés de judicialització de la política al qual no s’hauria d’haver arribat”. Malgrat aquesta condemna, la formació ha expressat la seva voluntat de “no voler alinear-se a una resposta de país” ja que asseguren que “no podem subordinar el nostre espai a un moviment que formula el conflicte en termes d’enfrontament entre una Catalunya independent homogènia i un Estat autoritari, i oblidar que més de la meitat de la gent catalana no vol separar-se d’Espanya.

El text conclou que “el problema està jutjat, però no resolt” i que “ara més que mai, cal una resposta política que se sustenti en els grans consensos de la societat catalana, generi cohesió, i contribueixi a l’estabilitat política que el país necessita”.

La coalcaldesa, Alba Muntadas, ha criticat el text presentat per AA al·legant que “culpa el moviment independentista de la situació que s’està produint”. També ha denunciat que es reclami l’indult en comptes de l’amnistia, i ha sentenciat que “aquí ningú és culpable i només val l’absolució”.

Tant la regidora del PSC, Inma Morales, com la regidora d’Ara Altafulla, Natalia Sanz, han volgut fer palès el caràcter municipalista de les seves formacions.

Durant la seva intervenció, Inma Morales ha recordat que està a l’Ajuntament per “treballar pel poble”, i que “ha de separar el municipi de l’Estat”.

Un discurs que ha anat molt en la línia del de Natalia Sanz, qui ha destacat que els seus esforços se centren en “Altafulla, les seves persones, i les seves inquietuds”. En referència a la sentència, la regidora d’Ara Altafulla únicament ha apuntat que “la judicialització no és la solució a l’enfrontament”.

Totes dues formacions s’hi han abstingut.