L’Audiència Nacional ha estimat parcialment els recursos presentats per Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir per una qüestió tècnica i els ha rebaixat la pena pels atemptats de Barcelona i Cambrils: de 53 anys i mig a 43 en el cas de Houli, i de 46 a 36 en el d’Oukabir. Sí que manté la pena de 8 anys de presó per a Said ben Iazza per col·laboració amb organització terrorista. Ja es va fixar el límit de compliment màxim en els 20 anys de presó. La sala d’apel·lació de l’Audiència Nacional ha ratificat els aspectes fonamentals de la sentència condemnatòria i descarten condemnar els acusats pels 16 assassinats comesos per la resta de membres de la cèl·lula terrorista, ja que considera que no hi van tenir coneixement ni participació.

La sala desestima els recursos presentats per una desena d’acusacions personades que demanaven que es condemnés els acusats també pels assassinats. La sentència d’ara es pot recórrer al Suprem. Així, els jutges donen per bons els fets provats de la sentència, segons els quals es va constituir un grup terrorista el 2015 al voltant de l’imam de Ripoll. Aquest grup, del que formaven part Houli i Oukabir, amb la col·laboració de ben Iazza, va adquirir grans quantitats de material explosiu per cometre diverses accions terroristes.

El 16 d’agost del 2017 es va produir una gran explosió en una casa d’Alcanar, on es preparaven els explosius, en la qual va morir l’imam. L’endemà, durant les tasques policials i d’emergències, es va produir una segona explosió que va ferir diversos bombers i policies, així com un operari. Per aquests fets, Chemlal i Oukabir van ser condemnats per pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa de caràcter terrorista, en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu.

La sala d’apel·lació admet ara parcialment el recurs de tots dos en entendre que s’ha d’aplicar un concurs ideal entre el delicte d’estralls imprudents i les lesions efectivament produïdes. El tribunal estima que en el present cas, els recurrents no tenien intenció d’atemptar contra la integritat física dels veïns, policies i bombers d’Alcanar, i per això imposa la pena pel delicte més greu, en la seva meitat superior. És per això que no els castiga per les lesions, sinó només pels estralls. A causa d’aquest canvi es produeix la rebaixa de 10 anys en la pena total.

A més, la sala insisteix que els acusats no tenien coneixement de la intenció dels seus companys d’atemptar a la Rambla i a Cambrils un cop es va produir l’explosió de la casa d’Alcanar, amb independència que preparessin un gran atemptat en dates immediates. No considera suficient prova els missatges genèrics de portaveus de DAESH instant a atacar llars, mercats, carreteres o punts de reunió. “No pot confondre’s la responsabilitat penal que suposa la pertinença a l’organització criminal amb l’exigible per la comissió dels diferents delictes que puguin arribar a executar-se”, diu.

D’altra banda, l’Audiència rebutja la pretensió d’algunes acusacions de declarar la responsabilitat patrimonial de l’Estat en no haver adoptat les cauteles necessàries per prevenir la venda d’explosius. La sentència considera “humanament comprensible” la sol·licitud de la família del menor mort a la Rambla, però creu que no pot ser atesa. També descarta aplicar una rebaixa de les penes per dilacions indegudes, com demanaven els acusats. Sí que s’estima parcialment el recurs de 4 víctimes per incloure com a provades les conclusions d’informes mèdics sobre les lesions i seqüeles que van patir pels atemptats. Així mateix, estima parcialment el recurs de cinc agents dels Mossos d’Esquadra que van resultar ferits a Alcanar i incrementa les seves indemnitzacions.