El principal punt de l'ordre del dia del Ple Extraordinari que s'ha celebrat aquest dijous a l'Ajuntament d'Altafulla ha estat el que feia referència a una modificació de l'Ordenança Fiscal número 1, que regula l'Impost sobre Béns Immobles (IBI). De fet, el grup majoritari a l'equip de govern, l'Esquerra Independentista d'Altafulla (L'EINA-ERC), s'ha quedat sol defensant la proposta. Tant el seu soci, Junts, com l'oposició al complet, formada per Alternativa Altafulla i el PSC, s'han oposat a la mesura.

Un dels canvis més destacats que proposava la nova ordenança era l'augment dels tipus de gravamen per a determinats immobles urbans que tenen un ús comercial, industrial o d'oci i hostaleria. En aquest sentit, el redactat preveia que els immobles comercials amb un valor cadastral superior a un milió d'euros, els d'oci i hostaleria amb un valor cadastral superior als 400.000 euros i els industrials que superin els 100.000 euros, passessin a tributar a un tipus d'IBI de l'1,10%. Els immobles urbans que no complissin aquestes condicions tributarien a un tipus del 0,966%, mentre que els immobles rústics es mantindrien amb el tipus actual del 0,56%. Els immobles de característiques especials, com instal·lacions industrials de gran escala o infraestructures energètiques, continuarien tributant al tipus d'1,30%. El regidor d'Hisenda, Dani Franquès ha defensat que amb aquestes modificacions es preveia obtenir bona part dels ingressos que necessitava el consistori per atendre la despesa corrent de l'any vinent.

La mesura, però, no ha estat ben vista per la resta de grups del Ple, que s'hi ha posicionat radicalment en contra. Des d'AA el regidor Francesc Farré ha argumentat que abans de gravar als ciutadans, cal tenir en compte que "Altafulla no pot tenir els serveis que tenen a altres pobles", ja que no té polígon, ni petroquímica, ni grans complexos que aportin ingressos a les arques municipals.

En línies similars s'ha expressat la portaveu del PSC, Inma Morales, que apel·la a que es redueixin partides que han patit un "increment desmesurat" en l'últim pressupost a causa d'una "mala gestió" del consistori.

Per la seva banda, la portaveu de Junts, Eva Martínez, s'ha posicionat en contra dels postulats del seu soci de govern i s'ha mostrat contrària a l'augment de l'IBI apel·lant a futurs ingressos com les plusvàlues, la reducció del consum energètic del consistori i a la contenció de despeses i "baixar el llistó" de les propostes culturals i festives a la vila.

Pel que fa a les bonificacions, una altra de les modificacions que defensava la regidoria d'Hisenda era la reducció del límit màxim de la bonificació per cada immoble, que passava dels 1.000 euros anuals actuals a un límit màxim de 300 euros a l'any.

La nova ordenança també allargava el termini perquè els propietaris d'immobles que fessin instal·lacions d'energies renovables poguessin sol·licitar la bonificació fiscal corresponent. Mentre el termini actual és de sis mesos després de la data de legalització de la instal·lació, amb la nova redacció s'ampliaria a un any. A més, també s'introduïa una disposició transitòria específica per a les instal·lacions d'energia solar fotovoltaica realitzades durant els anys 2022, 2023 i 2024, que no haguessin sol·licitat la bonificació fiscal dins del termini establert o que se'ls denegués per motius de terminis. Amb aquesta premissa, les propietats podrien tornar a sol·licitar la bonificació durant el primer trimestre de 2025.