Altafulla va commemorar aquest divendres 11 de setembre la Diada Nacional de Catalunya amb el tradicional acte institucional al jardí del Clot de Torrell. La jornada va mantenir el format habitual, amb les ofrenes florals davant l’escultura ‘Al·legoria de l’11 de setembre’, obra de l’artista local Josep Maria Roca, i els parlaments dels assistents, en el marc d’una jornada festiva per partida doble, ja que s’esqueia el dia gran de la Festa Major Votiva del Quadre de Sant Antoni.

L’ofrena va comptar amb els partits polítics municipals, i entitats com l’ANC i els joves migrants acollits a l’Spe (Servei de Protecció d’emergència) Vela i també els Castellers d’Altafulla. En aquest sentit, la coalcaldessa d’Altafulla, Alba Muntadas, va valorar positivament la presència d’entitats a l’acte, a les quals conviden cada any.

Val a dir que l’ofrena d’enguany també s’ha evidenciat el recent trencament en el si del PSC, amb una ofrena de la secció local del partit i una altra de la fins ara portaveu socialista i regidora no adscrita a l’Ajuntament d’Altafulla, Inma Morales, acompanyada d’altres exmembres del PSC d’Altafulla.

Pel que fa als parlaments de la jornada, destaquen les crides per la llibertat i els drets del país, el rebuig a la confrontació entre partits per assolir objectius comuns i també la preocupació per la situació de conflictes a nivell mundial.

La lectura del manifest de l’Associació de Municipis per la Independència, l’AMI, com és habitual va posar el punt final a l’acte per veu de la coalcaldessa Alba Muntadas. Un manifest que ha reivindicat Catalunya com una nació amb dret a decidir el seu futur i reclama més llibertat, autogovern i capacitat de decisió sobre aspectes com els recursos, les infraestructures, la llengua o el territori. També posa l’accent en la importància del català com a eina de cohesió i insta a usar-lo de manera habitual en tots els àmbits.

Enguany, a més, s’ha recordat que es compleixen cinquanta anys de la Diada de Sant Boi de 1976, considerada un símbol del retorn de Catalunya al carrer després de la dictadura franquista. En línia amb els anhels d’aleshores i amb els avenços aconseguits en aquest mig segle, es manté la reivindicació d’una Catalunya “lliure, pròspera, cohesionada i sobirana”.