Elsa Maymó és una de les autores del darrer descobriment entorn la diabetis gestacional. L’altafullenca forma part de l’equip d’investigadors del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), que han demostrat que l’alta presència de glucèmia durant l’embaràs pot tenir afectacions en el fetus, i augmentar el risc de patir malalties metabòliques en l'edat adulta. Francisco Algaba-Chueca ha estat l’encarregat de coordinar la investigació, arran de la seva tesi doctoral, centrada en aquestes alteracions metabòliques associades amb la diabetis gestacional a nivell de placenta i de cèl·lules mare.

Concretament, l’avenç se centra en l’afectació de la funcionalitat de les conegudes com mesenquimàtiques amniòtiques, cèl·lules mare d’origen fetal que s’encarreguen de la regulació del sistema immunitari. Les alteracions estan relacionades, en la majoria dels casos, amb paràmetres metabòlics del nadó, que, segons les conclusions de l’estudi, serà més susceptible, quan sigui adult, de patir diabetis, obesitat i malalties cardiovasculars.

Establir una relació entre aquestes cèl·lules i la diabetis gestacional ha estat el principal objectiu de l’estudi, que s’ha desenvolupat a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Els investigadors han agafat una mostra de 18 dones embarassades, totes programades per fer-se una cesària electiva, la meitat de les quals tenia diabetis gestacional, i l’altra meitat amb tolerància normal a la glucosa.

La investigació ha permès confirmar aquesta relació potencial entre ambdós paràmetres. Els resultats obtinguts demostren que aquestes cèl·lules mare de dones amb diabetis gestacional tenen una capacitat de proliferació i de diferenciar-se d’altres tipus cel·lulars inferior. L’estudi també determina que aquestes cèl·lules presenten un perfil més inflamatori i una major capacitat per envair altres teixits, afavorint així una reacció inflamatòria.

Segons els investigadors, l’avenç podria constituir “una eina per estudiar les cèl·lules del fetus de manera indirecta, i obriria la possibilitat a investigacions més predictives i diagnòstiques de la diabetis gestacional”. Tot i això, apunten que es requereixen estudis addicionals per definir amb més precisió les possibles implicacions d’aquestes alteracions que provoca en els nadons la patologia, que afecta entre el 6 i el 15% del total d'embarassos.

La investigació s’ha publicat a la revista ‘Stem Cells Translational Medicine’.