Grans i petits han pujat a la muntanya de Sant Antoni aquest Dimarts de Pasqua per menjar la mona als peus de l’ermita. Una festivitat que, tot i tenir un origen religiós, amb el pas dels anys s’ha convertit en una tradició ben arrelada a Altafulla, que posa el punt i final als actes de la Setmana Santa.

Es tracta d’un vot de poble que es remunta al segle XIX. Segons explica el veí del municipi, doctor en Història i professor emèrit de la URV, Salvador J. Rovira, els fets se situen l’any 1820 quan el poble va ser greument afectat per una epidèmia de febre tifoide. El veïnat va anar a buscar protecció a Sant Antoni. L’11 de setembre va baixar al poble el quadre que presidia l’ermita i va acabar amb la pesta. Va ser el Dimarts de Pasqua quan el va retornar a l’església. Des d’aleshores, com a agraïment, totes dues dates es commemoren com a festes locals. En aquesta ocasió, l’evocació també ha coincidit amb la celebració de la Diada de Sant Jordi.

Durant el matí s’hi han celebrat les tradicionals missa votiva i ballada de sardanes, i cap al migdia moltes famílies s’hi han sumat per menjar la mona. Els ciris i els rams de farigola i romaní han estat altres protagonistes de la celebració. Ens ho explica Leo Saperas, col·laboradora de la Parròquia de Sant Martí.

L'any vinent es compleixen 200 anys de la festivitat.